86 anys hauria fet avui Vicent Andrés Estellés. Des d’aquesta finestreta vull fer un petit homentage a un dels millors poetes valencians. Felicitats Vicent!
El vi
No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
El Mestre Ovidi va musicar El Vi així com altres poemes d’Estellés. Us el comparteixo.
Martí
Doncs creute que em poso d’empeus per escriure aquestes paraules.
Felicitats al poeta i merci a tú per apropar-nos-el.
Una abraçada.
Gran poeta Vicent Andrés Estellés i gran mestre l’Ovidi Montllor!
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres Martinet! Molts petons estimat!
Estimat amic,
De tots, aquest és el post que potser més ens ha arribat a l’ànima. Aquesta foto desprèn una força brutal, és fantàstica, la veu de l’Ovidi acosten tan bé les paraules del mestre.
Gràcies.
Acabo de llegir el poema alhora que escoltava l’Ovidi, un gran post. I la foto encaixa a la perfecció. Felicitats!
(Per cert, he penjat la foto del pa de vinya a l’entrada “Bruschetta” del meu blog)
Moltes felicitats per el recordatori que ens has fet d’en Vicent Andrés E. . Aquest poema és fantàstic. Una abraçada.