Carxofes i mongetes.

Publicat el 15/01/2012 per Martí


Potser el millor del fred són les carxofes. Potser.

Les carxofes des de ben petit que m’han fascinat, el seu gust metàl·lic i dolcet atrapa. A la brasa, saltades, confitades o bullides són algunes de les maneres com les fem a casa. Ens encanten!
Unes carxofes a la brasa, sense més, un arrosset amb carxofes i algun bolet o botifarra, saltades amb pernil. I un dels meus descobriments, un entrepà de coca d’oli sucada amb tomàquet, carxofes confitades i saltades amb all i uns talls de pernil bo. Gloriós.

El dia que els Fogons de Labordeta i la Marina van publicar la nova proposta per #lareceptadel15 vaig tenir-ho clar!
I ara ja som aquí, unes carxofes saltades amb unes mongetes blanques.

Ingredients
2 carxofes per persona
100g de mongetes blanques cuites
1 dent d’all
Julivert

Elaboració
La cosa no pot ser més fàcil. Traiem les fulles externes de la carxofa, tallem les puntes i el tronc deixant-ne només un dit i amb un ganivet petit les arreglem.
Si en fem poques ho podem fer d’una tirada o si n’hem de fer unes quantes el millor és deixar-les en aigua amb llimona.
Les tallem per la meitat i amb un ganivet tallem els pels que té a dins que són desagradables en boca.
Les coem en aigua bullint salada just fins que estiguin cuites però que conservin textura.

Una vegada bullides, les escorrem i les reservem.

En una paella ample, escalfem oli amb un grill d’all pelat i sencer (només perquè dongui gust). Una vegada calent, afegim les carxofes així com les mongetes escorregudes. Ho saltem amb compte per no trencar en excés les mongetes i afegim per últim una volta de pebre negre.

Ho servim ben calent i a gaudir!

Publicat dins de Receptes | 9s comentaris

Hummus.

Publicat el 24/11/2011 per Martí

Ja fa un mes de la últim apunt i la veritat que em sap greu! Però porto unes setmanes una mica de cul.
Vaja, però aquesta entrada paga la pena, és per una bona causa!

Resulta que fa uns dies varis blocaires (capitanejats pels grans Òscar i la genial Mar) varen tenir la brillant idea de compartir el dia 24 de novembre una recepta “contra la fam” en col·laboració al Gran Recapte d’aliments que organitza el Banc dels aliments de Barcelona. El Gran Recapte es farà arreu de Catalunya el 25 i 26 de novembre, espero que entre tots arribem a les 8 tones de menjar (quants macarrons seran?) :D

Els requisits d’aquesta recepta eren que fós barata, senzilla i a base d’algun dels productes que recapta el banc (Llegums, pasta, arròs, oli, llaunes, etc.).

Doncs som-hi!

Jo m’he decidit per un senzillissim Hummus a la meva manera. Que vol dir a la meva manera? Doncs que sempre el faig a ull i hi poso el que em ve de gust. Aquesta vegada, per exemple, no tenia tahina i l’he obviat :)

Ingredients
Cigrons en conserva
Aigua dels cigrons
Ceba tendra
Dent d’all
Oli d’oliva
Sal
Suc de llimona
Comí (opcional)
Tahina (opcional)
Pebre vermell picant (opcional)

Vaja, la cosa és senzilla. En un got de túrmix es posen els cigrons, un rajolí de l’aigua de la conserva, una mica de ceba tendra, all, sal i suc de llimona i es tritura. Una vegada estigui triturat, s’afegeix oli a fil emulsionant la pasta i ja ho tenim!

El més ideal és acompanyar-lo de pa de pita o en el seu defecte, torradetes o el que vulgueu! Jo acostumo a espolsar-lo amb pebre vermell picant.

I si amb la recepta encara us ha faltat alguna cosa, doncs resulta que ahir vaig penjar una entrada al meu altre bloc de fotografia, sobre l’objectiu del kit. Segur que a molts us pot ajudar :DDD

Martí

Publicat dins de Ingredients, Receptes | 9s comentaris

Patata violeta, moniato i nap.

Publicat el 15/10/2011 per Martí

Fa un parell de setmanes que vaig comprar patates violeta per fer unes fotos i després es van quedar guardades sense cap destí fixat.

I ara fa uns dies vaig veure que #lareceptadel15 d’aquest mes anava de moniatos i rumiant rumiant he anat sumant. Patates violeta, moniato i per acabar-ho de lligar mig nap que tenia a la nevera.

El resultat és un saltejat ràpid, fàcil i ben sa que jo me l’he menjat tal qual però que pot servir d’acompanyant de peixos o el que us vingui de gust! (mmmmm! Amb un ou ferrat deu estar de vici).

Aprofito per comentar-vos que fa un parell de setmanes vaig començar una serie d’apunts al bloc de fotografia sobre fotografia gastronòmica que potser us interessaran :).

Ingredients
Cinc o sis patates violeta
Un moniato mitjà
Mig nap blanc
Sal
Oli d’oliva
Salsa de soja
Romaní

La idea és netejar i pelar el moniato i la patata (podeu no pelar-la) i tallar-la a daus d’un centímetre més o menys. Poseu a bullir aigua amb força sal i bulliu les dues verdures per separat, just que es clavi un ganivet fàcilment però que no quedin molt passades.

A part, peleu el nap i el talleu a juliana i en una paella ample amb un bon raig d’oli el saltegeu uns minuts. Jo aquí he afegit unes gotes de salsa de soja per donar gust i color al nap.

Una vegada tou i ros, afegiu la patata violeta i el moniato ben escorreguts i ho saltegeu a foc ben fort uns minuts. Afegiu al final unes fulles de romaní fresc i corregiu de sal.

Pel que fa a la música, un dels grans descobriments del mes de setembre van ser els Inspira. El CD d’Escapistes és senzillament sublim (produït, per cert, per Mr. Pau Vallvé) i us deixo amb un dels millors temes del treball.

Martí

Publicat dins de Fotografia, Receptes | 12s comentaris

L’aire ja no és tant blanc.

Publicat el 04/09/2011 per Martí

Ja fa masses dies des de la últim apunt aquí. Massa. Potser feia dies que necessitava escriure i retrobar-vos. Potser.

Resulta que aquests darrers dos mesos he estat a casa de l’Ignasi i la Laia treballant a Ca l’Ignasi. No poso que és un restaurant perquè no se si ho és. És una família, un petit equip de bona gent que fan menjars. Allà, a l’hora de dinar baixa la iaia i els 3 petits a dinar, un dinar familiar amb una tieta, l’Anna (cuinera), que ja és una més de la família.

Una bona experiència, molt bona. Allà el més important és el producte, el bon producte i de prop de casa, em fascina.

Aquestes setmanes m’han fet ballar el cap. Hi ha una cosa dins de mi que em comença a fer dubtar de si vull estar els més de 40 anys de la meva vida professional cuinant. Ja ho veurem en uns anys, mai se sap.

Vaja que entre una cosa i una altra l’estiu ja ha passat, amb moltes idees, encarant noves setmanes i noves coses a fer. Llibres per llegir, amics per retrobar, llocs a visitar, fotografies a fer, etc.

I pel que fa les fotos, la primera del dinar d’avui. Una espatlla de xai al forn, l’últim dinar a casa de ma germana que torna a Granada a seguir estudiant. La segona, d’¡una excursió amb l’Ignasi a Roca Llarga.

Martí

Publicat dins de Altres, Restaurants | 10s comentaris