Glòria a les Santes, visca Mataró, Visca Catalunya
Com a bon Mataroní (a l’exili) ahir vam baixar a Mataró per donar el tret de sortida a les Santes. En Barón exclamant Glòria a les Santes, la traca, en Robafaves, el bequetero, les diablesses, el foc, les espurnes, …
Avui, clar, cames cansades i fatiga però no per això he desaprofitat el matí! Em venia de gust cuinar una cosa fresqueta, sense complicacions i ho he vist clar, una macedònia ràpida i senzilla.
Ja ho sabeu, estem en època de fruites, les millors fruites, les més dolces i les més acolorides. Com que hom li posa el que té o el que més li agrada jo he anat a fer una ullada a la fruiteria a veure que tenien.
Hi he trobat un meló Galia molt ben parit que desprenia una olor dolceta genial! Unes maduixes del Maresme petitones i ben vermelles i un parell de préssecs de vinya ben sucosos, com a mi m’agraden. A casa ja tenia uns plàtans i uns kiwis que acabarien de donar el toc a la primera macedònia de la temporada.
Així doncs la cosa ha estat senzilla. He utilitzat la meitat del meló i n’he fet boletes amb una cullera buidadora, he tallat a quarts les maduixes, pelat i tallat a daus els kiwis, els préssecs i els plàtans i ho he barrejat tot en un bol juntament amb el suc que han deixat anar totes les fruites.
En Quimi Portet em sembla una bona elecció per acompanyar aquesta entrada tant fresca, Homes i dones del cap dret!
Molts ja les haureu vist ja sigui via Twitter o Facebook però em venia de gust ensenyar-vos aquestes fotos, amb fruites de plena temporada i intentant capturar aquells moments que no podem veure. També les podeu veure via Flickr.
Espero que estigueu gaudint d’aquesta entrada a l’estiu!
El risotto és pur, cremositat absoluta. El punt encara cruixent de l’arròs, l’esclat del pèsol fresc i tendre i la cremositat de que dona el parmesà, el deliciós parmesà.
Els risottos que més m’agraden són els de verdures. De carxofa, d’esparrecs, carbassa, … i mai havia probat un risotto de pèsols. El dilluns, quan vaig anar a comprar ho vaig veure clar. Els pèsols dins de les tavelles verdes i fermes i a un preu més que acceptable. En un moment ja estava a la taula de la cuina separant els grans de les cloves.
Senyor Adrià, deixis vostè d’esferificacions, intentant encapsular coses impossibles. El pèsol és un esclat de sabor, verd, fresc i dolç encapsulat amb una pell fina i delicada.
Ingredients:
Un bon grapat de pèsols frescos sense tavella
4 grapats d’arròs
Un parell de cebes
Parmesà
Brou de verdures (o pollastre)
Un raig de vi blanc
Oli d’oliva i sal
Elaboració:
Per començar pelem i tallem ben fina la ceba i la posem en una cassola amb un raig d’oli i un pols de sal. La sofregim lentament fins que comenci a agafar color i sigui tova.
Afegim els pèsols a la cassola i ho deixem coure un parell de minuts. Afegim l’arròs amb un raig de vi blanc i el deixem reduir.
Ja només ens queda afegir poc a poc el brou calent a la cassola i remenar, remenar durant 17 minuts.
Just quan l’arròs encara faci “crec”, apaguem el foc, afegim unes llesques de parmesà el remenem i el deixem reposar un parell de minuts.
–
El titol de la cançó que vull compartir avui amb vosaltres és perfecte per expressar les meves intencions. El bloc és veritat que ha estat poc cuidat, descuidat m’atreviria a dir! Espero poc a poc recuperar-lo. Ja fa un parell de setmanes que vaig deixar de formar part de Directo al Paladar. Una gran, GRAN! experiència però em penso que no estic fet per aquestes coses.
Així doncs, els Mishima amb el seu últim CD Ordre i aventura ens han regalat perles com aquesta. Senzillament genial i brutal!
La recepta d’avui va ser part d’un treball per l’escola i ve, és una adaptació d’un dels berenars que més havia gaudit quan jo era (més)petit.
La meva idea era conservar l’essència del pa amb xocolata que sempre havia menjat. La base del postre són uns bocins de molla de brioix i uns daus de plumcake que fan la funció de pa. Un pa més lleuger i dolç. La xocolata la trobem en forma de cremós de xocolata a la base i per tancar totes les elaboracions, un cèrcol de xocolata temperada que afegeix una textura cruixent al plat.
A més, per no fer-ho tan carregós vaig afegir una crema muntada de taronja, molt més lleugera que les cremes normals i amb una textura sorprenent. I per donar frescor i un punt potent, la gelatina de ratafia al cim.
Aquesta recepta no és complicada tot i que si que té unes quantes elaboracions que pugen la dificultat al conjunt.
Ingredients
Cremós de xocolata
500ml de llet
4 rovells d’ou
75gr de sucre
400gr de xocolata
4 fulles de gelatina (de 2gr)
Gelatina de ratafia
100ml de ratafia
100ml d’aigua
2gr d’agar-agar
Cèrcol de xocolata
500gr de xocolata negra
Crema muntada de taronja
500ml de nata líquida
5 rovells d’ou
60gr de sucre
90gr de polpa de taronja
Uns daus de plumcake o algun pa de pessic sec
Un brioix gran (interessa la molla)
Per al cremós de xocolata, posem a rehidratar les fulles de gelatina en abundant aigua freda.
Bullim la llet juntament amb el sucre i una vegada bulli, escaldem els rovells d’ou mentre barregem amb unes varetes. Ho tornem a posar al foc i ho coem fins a 85ºC. Escaldem ràpidament la xocolata prèviament picada, afegim les fulles de gelatina rehidratades i escorregudes i ho barregem bé. Ho filmem i ho deixem madurar un mínim de 12 hores a la nevera.
Per a fer la gelatina de ratafia posem en un cassó bullim 1 minut l’aigua juntament amb l’agar. Ho retirem del foc i ho barregem amb la ratafia. Aboquem el líquid en un motlle o en un marc d’acer per obtenir una altura d’uns 5mm. ho deixem gelificar a la nevera.
Per fer el cèrcol de xocolata em permetreu que us envii a un post que vaig fer a Directo al Paladar per ensenyar-vos a temperar xocolata.
Doncs una vegada temperada, tallem tires d’acetat d’uns 25cm i amb una espàtula fem una fina capa de xocolata. Tanquem l’acetat amb la xocolata a la cara interna i posem una tira de cel·lo. Ho deixem cristal·litzar a la nevera tapat per que no agafi olors.
Per fer la crema muntada, ho fem igual que al principi amb el cremós de xocolata suprimint, clar la xocolata i la gelatina i afegint al final la polpa de taronja. Ho deixem madurar 12 hores a la nevera i ho muntem com si fos nata.
Per muntar el plat… A la base d’un plat fons posem dues cullerades de cremós de xocolata. A sobre posem uns bocins de molla de brioix mal trencada i uns daus de pa de pessic sec.
Al voltant posem el cèrcol de xocolata al que haurem retirat l’acetat amb compte i a sobre podem unes tires de la gelatina de ratafia.
Acabem el plat amb una quenelle al costat de rema muntada de taronja.
Avui música de la bona, Flors de Baladre d’Isidor Marí que vaig descobrir a través de la versió que tenen el grup Refugi.
