El risotto és pur, cremositat absoluta. El punt encara cruixent de l’arròs, l’esclat del pèsol fresc i tendre i la cremositat de que dona el parmesà, el deliciós parmesà.
Els risottos que més m’agraden són els de verdures. De carxofa, d’esparrecs, carbassa, … i mai havia probat un risotto de pèsols. El dilluns, quan vaig anar a comprar ho vaig veure clar. Els pèsols dins de les tavelles verdes i fermes i a un preu més que acceptable. En un moment ja estava a la taula de la cuina separant els grans de les cloves.
Senyor Adrià, deixis vostè d’esferificacions, intentant encapsular coses impossibles. El pèsol és un esclat de sabor, verd, fresc i dolç encapsulat amb una pell fina i delicada.
Ingredients:
Un bon grapat de pèsols frescos sense tavella
4 grapats d’arròs
Un parell de cebes
Parmesà
Brou de verdures (o pollastre)
Un raig de vi blanc
Oli d’oliva i sal
Elaboració:
Per començar pelem i tallem ben fina la ceba i la posem en una cassola amb un raig d’oli i un pols de sal. La sofregim lentament fins que comenci a agafar color i sigui tova.
Afegim els pèsols a la cassola i ho deixem coure un parell de minuts. Afegim l’arròs amb un raig de vi blanc i el deixem reduir.
Ja només ens queda afegir poc a poc el brou calent a la cassola i remenar, remenar durant 17 minuts.
Just quan l’arròs encara faci “crec”, apaguem el foc, afegim unes llesques de parmesà el remenem i el deixem reposar un parell de minuts.
–
El titol de la cançó que vull compartir avui amb vosaltres és perfecte per expressar les meves intencions. El bloc és veritat que ha estat poc cuidat, descuidat m’atreviria a dir! Espero poc a poc recuperar-lo. Ja fa un parell de setmanes que vaig deixar de formar part de Directo al Paladar. Una gran, GRAN! experiència però em penso que no estic fet per aquestes coses.
Així doncs, els Mishima amb el seu últim CD Ordre i aventura ens han regalat perles com aquesta. Senzillament genial i brutal!
Martí
Hola Martí, doncs sí que feia una mica de tristor veure el teu nom allà abaix de tot de la meva llista de blogs!…Espero que de debò posis els “apunts” al dia i ens ofereixis les teves meravelles.A reveure!-mercè-destapant cassoles-
Torna apunts, tot i que mai ha marxat del tot. Bones notícies per a nosaltres. Tornaràs a escriure, tornarem a llegir-te i tornarem a aprendre.
:)))
Hola ¡Bon dia! ¡Boníssima recepta!
Som l’equip de la Sirena i estem realitzant un concurs de vídeo receptes, ens encantaria la teva participació, et deixem el link per si t’animes:
http://blog.lasirena.es
¡Moltes gràcies! :)
Bon dia estimat amic!! No saps com ens sentim de feliços de veure que ApC repren la seva marxa!! I no podia ser d’una altra manera amb una recepta fantàstica i una foto preciosa. T’estimem bonic Martí.
Molt bé, doncs aquesta recepta apuntada, pq estic completament d’acord amb tu, els rissotos de verdures son els millors!!
Apa, espero aquesta tornada a començar!!
Ben tornat!!!! Et trobàvem a faltar malgrat que et seguíem per Directo al Paladar… Una bona experiència, segur!
Bentrobat de nou!!
Està bé provar experiències noves, perquè et permeten revalorar les preferències…
què bé que tornis al teu bloc! et trobàvem a faltar ;)
què bons els pèsols, de petita els menjava crus, com si fóssin pipes.
petons!
Bentornat estimat!!!!!!
Així m’agrada!! Donant vidilla al bloc!!!
Aquest rissotto és espectacular! Amb els pèsols frescos… ohhh!!
Molts petons Martinet!!! Quina ilu llegir-te aquí!!!!! ^^
Signat … (la tita??? queda com lleig no? XDDD)
Hey!
Gran descubrimiento que acabo de hacer hoy con tu blog! Ahora mismo me suscribo!
Respecto al tema risotto! Soy un gran fan.
Yo uso un truco de Jamie Oliver que le da al risotto un toque genial! en vez de cocinarlo con el clásico vaso de vino blanco que abre el arroz, sustituye este vino con Martini Bianco!
Espectacular!
Olá!…apanhei-te!
Com que então a fazer desportos radicais hein? Hummmm…
Bom…isto não foi propriamente nesta página, mas aproveito a oportunidade para dizer que tens fotos muito bonitas!Tens jeito para tudo!
Quanto a nível culinário…deixaste-me com “água na boca”! Surpreendes-me pela positiva cada dia que passa…e depois não queres que te elogie!…por exemplo, o guisado está com um aspecto muito apetitoso, para não falar dos doces! Acho que tenho de aprender a cozinhar com o meu filho, ahahaha….
Olha, por falar em carne guisada, por momentos pensei que era a carne “à alentejana” que tu tanto gostavas. Ainda te lembras? se precisares de ajuda, é só dizer.
Já agora…qual é o “prato” mais conhecido…quer dizer, típico aí dessa região tão bonita da Catalunha onde habitas?
Xau filho.
Beijinho do tamanho do mundo!