El risotto és pur, cremositat absoluta. El punt encara cruixent de l’arròs, l’esclat del pèsol fresc i tendre i la cremositat de que dona el parmesà, el deliciós parmesà.

Els risottos que més m’agraden són els de verdures. De carxofa, d’esparrecs, carbassa, … i mai havia probat un risotto de pèsols. El dilluns, quan vaig anar a comprar ho vaig veure clar. Els pèsols dins de les tavelles verdes i fermes i a un preu més que acceptable. En un moment ja estava a la taula de la cuina separant els grans de les cloves.

Senyor Adrià, deixis vostè d’esferificacions, intentant encapsular coses impossibles. El pèsol és un esclat de sabor, verd, fresc i dolç encapsulat amb una pell fina i delicada.

Ingredients:

Un bon grapat de pèsols frescos sense tavella
4 grapats d’arròs
Un parell de cebes
Parmesà
Brou de verdures (o pollastre)
Un raig de vi blanc
Oli d’oliva i sal

Elaboració:

Per començar pelem i tallem ben fina la ceba i la posem en una cassola amb un raig d’oli i un pols de sal. La sofregim lentament fins que comenci a agafar color i sigui tova.

Afegim els pèsols a la cassola i ho deixem coure un parell de minuts. Afegim l’arròs amb un raig de vi blanc i el deixem reduir.

Ja només ens queda afegir poc a poc el brou calent a la cassola i remenar, remenar durant 17 minuts.

Just quan l’arròs encara faci “crec”, apaguem el foc, afegim unes llesques de parmesà el remenem i el deixem reposar un parell de minuts.

–

El titol de la cançó que vull compartir avui amb vosaltres és perfecte per expressar les meves intencions. El bloc és veritat que ha estat poc cuidat, descuidat m’atreviria a dir! Espero poc a poc recuperar-lo. Ja fa un parell de setmanes que vaig deixar de formar part de Directo al Paladar. Una gran, GRAN! experiència però em penso que no estic fet per aquestes coses.

Així doncs, els Mishima amb el seu últim CD Ordre i aventura ens han regalat perles com aquesta. Senzillament genial i brutal!

Martí