Us confessaré que no sóc un gran cinèfil però si que és veritat que tinc una debilitat especial cap a en Tarantino, m’agraden els seus guions i el seu particular humor. Ahir vaig entrar al cine esperant que Malditos Bastardos superés Death Proof (per a mi la pitjor que ha fet ell com a director) i si, l’ha superat i amb escreix! Vam sortir del cine amb un somriure d’orella a orella i amb un molt bon regust de boca. En una de les escenes hi apareix l’Strudel, un postre d’origen centre europeu i en aquell moment se’m va fer la boca aigua, al cap d’uns segons ja sabia que tenia que provar i dit i fet, aquí teniu la recepta de l’Strudel bastard!
Abans de començar us aviso que aquesta recepta és molt variable, la poma es pot posar en cru, es pot fer amb altres tipus de farcit (un de típic és el de formatge Quark), …
Ingredients
Una planxa de pasta de full de 250grms
100grms de sucre
3 pomes (jo he utilitzat pomes)
Mantega
Una cullerada rasa de canyella en pols
Un grapat de panses
Un got de vi dolç (o aigua)
Un ou batut
Comencem posant les panses en remull amb el vi dolç.
Netegem, pelem i traiem el cor a les pomes. Les tallem a lamines i en una paella les saltegem amb un bocí de mantega i 50grms de sucre. Abans de retirar-les, afegim la canyella i barregem. Les posem en un colador i deixem que perdin el suc que tenen.
Estirem la pasta de full en una superfície amplia i enfarinada. Al centre de la planxa fem una línia amb la poma saltejada barrejada amb les panses ja hidratades. Enrotllem la pasta de full i enganxem la junta amb ou batut. Pintem la part superior de l’Strudel i ho coem al forn uns 30 minuts a 180ºC. Retirem del forn i deixem temperar una estona. Jo ho he servit acompanyat d’una cullerada de nata muntada (tal i com feien a la pel·lícula).
Per acabar us deixo amb La Tortura El bròquil dels Manel
Martí
Hola Martinet!
Perquè és bastard aquest strudel?? A mi em sembla com l’original, no?
Segur que era reboníssim!!
Petons fillolet!!
Doncs mira que a mi aquesta nova del Tarantino no em crida… pero el strudel sí que ho fà.
És senzill i directe, que darrerament vaig malament de temps i són coses que demano a les receptes.
Ho provarem.
Ei Martí! M’ha agradat això de strudel bastard! :)
Jo el tinc pendent de fer, però fent la massa! :p
Petons!
@Nuni, era bopnissim tot i que encxara queda algun bocinet a la cuina ^^ Petons als dos :)
@Starbase, doncs per a mi s’ha superat (comparant amb Death Proof) i si, l’strudel és ràpid, senzill i de “catyegoria” :P Una abraçada neng!
@Mercè, aquesta massa és comprada però a un amic forner (qüestions de temps) i fes l’strudel quan abans per que és bonissim! Petons en vol directe ;)
Ei!! Jo mai he provat l’estrudel, i mira que n’he sentit parlar! bé, qüestió de dies ara que tinc la recepta.
Salutacions
Pendentíssim l’Strudel també, a Berlín el tastàrem i com vam disfrutar. Ara tu ens regales una recepta estupenda estimat amic. Un petó enorme.
Martí, l’ Strudel és d’ aquells postres de sempre, però mai no l’ he fet ni l’ he probat, però als de casa segur que els hi encantarà, prometo provar-ho ben aviat!!
Un petó! Beth
tarantino i strudel!! dues de les meves debilitats! ;)
(xafardejant per aquí i per allà t¡he trobat, perdó per la intrusió!) ;)
jajaja a mi també em van entrar unes ganes terribles de menjar quan vaig veure la peli, que per cert em va encantar.
Haurem de tastar aquest strudel bastard!