Recordeu les figues en conserva que vaig fer fa uns mesos?
D’una manera desafiant i vacilant em miren, sempre que entro al rebost són allà, protegides i inmòbils. Sempre penso que algun dia obriré el pot, que algun dia en faré quelcom útil de la conserva. Avui ha sigut aquest dia!
El pot sobre el marbre i jo amb convicció i d’un cop obro el pot, a l’hora s’escolta un CLAC! que em dona tranquilitat, la conserva estaba ben tancada. Al mirar pel forat em trobo un xarop envermellit i espès envoltant les figues ben apilades, en trec una.
Amb un ganivet i d’una passada la obro, la cosa es posa emocionant, el món s’atura mentre ella segueix allà desafiant-me. Sense pensar-ho un moment en devoro la meitat. Dolça, melosa i potent!
Ja han passat 7 mesos des d’aquell apunt i avui he obert el pot, pura gloria!
Martí
Martí,
vaja relat t’has marcat. Et mereixes un excel·lent.
Quin millor destí per les donzelles que tenies segrestades en una dolça presó que lliura-se a tu, el seu amo i senyor, sobre un jaç daurat pel foc.
Petons vermells!
Olé, les coses que començen bé i amb carinyo normalment acaben igual.
Un CLAC! que es mereix molts CLAPS!CLAPS!
Per cert, fantàstics els Amics de les arts. Una recomanació en la línia “nova cançó, segon mil·leni”
…ens en oblidàvem: ets el millor!
Ostres, el link:
http://www.myspace.com/4t1a4t1a
ESplèndid final per aquelles figues que s’han estat engabiades 7 mesos, no et sembla? Un altre final pot ser acompanyant una mica de foie.
PTNTS
Dolça
Martí!!! Visca has tornat a casa!!
Renoi quin relat! I quin regal aquestes figues tant dolces i meloses!
M’encanta poder llegir-te a casa teva i en català! ;-)
Mlts petons estimat!!!
Pura enveja!!!
I veus com ets bo, escrivint? La teva mirada està molt bé, però la teva “ploma” també…
Salut i endavant!
M’encisen les figues! I les veig allà tan carameŀlitzades, tan bones, que trobe ben normal que et desafiassen tothora, dins el pot i tot!
;)
I quina gloria!
No més de pensar als llocs on pots posar-la se’m fa la boca aigua!
Una abraçada!
…en el silenci de casa he pogut escoltar el clac! i recordant com les conserves de l’àvia fan el mateix clac…
Ptns
What a beautiful blog! You did a fantastic job with this preserve :)
Magnific¡¡¡¡ quina descripció i quines fotos, realment suculentes, el teu retorn ha trigat però has arribat per la porta gran, visca les figues i visca el bon menjar.
mmmmm
higos en conserva, que cosa mas buena…
yo empecé a hacerlos cuando en un restaurante cercano a donde veraneo los servia de postre templados y con un helado de leche merengada…
ahora no paro de tener botes¡¡¡
y, la verdad, es una gozada el ruido que produce el abrir el frasco de cualquier “conserva” y oir ese ruido seco…
* P