Pèsols a la catalana


El pèsol és d’aquelles coses que o t’agraden molt o no t’agraden, no hi ha gaire terme mig. Verds, petits, esfèrics i sobretot dolços, això si que ho tenen els pèsols. ¿A qui no li agrada arrencar una baina de la pesolera, obrir-la i menjar cada grà tot gaudint de la seva dolçor verda?

Avui he fet una de les receptes més nostres amb pèsols, els pèsols a la catalana (o pèsols ofegats).

Un plat on es ressalta la dolçor del pèsol i que acompanyat amb botifarra negra i cansalada el plat es transforma en contundent, de cullera si voleu. Tot i això el plat és senzillíssim, potser la part més complicada és separar els pèsols de les tavelles.

Ingredients:

- 1 qg de pèsols del Maresme amb baina.

- 4 talls (0’5cm de gruix) de cansalada fresca.

- Un tros de botifarra negra.

- Dues cebes grosses.

- Dos grans d’all.

- Aigua, sal i oli.

Elaboració:

Primer de tot tallem a daus petits la cansalada fresca i la saltegem amb una gota d’oli fins que sigui rossa. Entretant piquem ben petits la ceba i l’all i ho sofregim en una cassola. Un cop la ceba sigui transparent, afegim la cansalada i coem dos o tres minuts.

Afegim els pèsols (als que els haurem tret les tavelles i els haurem netejat amb aigua) juntament amb la botifarra negra tallada a daus i un got d’aigua. Ho deixem coure tapat fins que els pèsols siguin tous.

- I ja està?

- Però no us he dit que era senzillíssim?

Acabem amb una mica d’ska amb la genial banda Tokio Ska Paradise Orchestra

Martí

Aquesta entrada ha esta publicada en Receptes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Pèsols a la catalana

  1. Mercè diu:

    Hola Martí! Doncs mira, en això et dono tota la raó! Jo sóc de les que no li agraden gens els pèsols! :p
    Tot i que també diré que a jutjar per la foto, té moooolt bona pinta!

  2. Mercè diu:

    Martí, passa’t pel meu blog quan puguis que hi tens una sorpreseta! ;)

  3. angels diu:

    Feia molts dies que no navegava,, espero arribar a temps a poder votar. Sort i Felicitats

  4. La cuina vermella diu:

    Bonic, m’encanta la música que ens regales! Ets el rei de la cuina i de la música. No saps les ganes que tenim de sortir un dia de festeta amb tu! Muac.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>