Nesquik, nocilla i nutella

Fa un temps que al final del meu Curriculum Vitae vaig afegir

Sóc de Nesquik, de Nutella a l’estiu i Nocilla a l’hivern.

És important i pot evitar molts malentesos i problemes posteriors.

Però anem a pams. Alguns us preguntareu perquè aquesta decisió tan complexa d’utilitzar dues cremes de cacau diferents segons l’època de l’any.

Jo sóc de poble i visc en una casa antiga on sempre s’hi està fresquet (pa lo bueno y pa lo malo). Al hivern, clar, per molta calefacció que tinguem a casa no puja de 17 o 18ºC. Per tant, la Nocilla i la Nutella estan dures com una pedra a aquesta temperatura. La solució per aquest greu problema és posar-les al microones però… AL TANTU!

La gent de Nutella no han tingut en compte que la tapeta interior metàl·lica del seu envàs no et permet posar-lo al microones…

Si proveu de posar el pot de Nutella al microones entendreu perquè no ho faig. Tinc gravada aquella bonica estampa del microones amb llums blaves i espurnes saltant…

Els de Nocilla han estat molt atents, han desenvolupat un vas de plàstic 100% atenent la problemàtica bàsica dels que vivim en llocs freds. Per tant, a l’hivern a casa es consumeix Nocilla.

A l’estiu, però, la Nutella guanya la cursa, amb més gust a avellana i més cremosa ens té enamorats, la Nocilla queda arraconada al fons de l’armari.

L’altre asuntu important d’avui és l’elecció del Nesquik. Des del punt de vista tecnològic el Colacao és un desastre (per molt que els seus defensors diguin que per això els hi agrada). És insoluble en aigua. És com intentar barrejar aigua i oli. Juraria que vaig veure en un llibre dels Records Guiness d’aquests brillants, un paio que havia aconseguit eliminar tots els grumolls del colacao (va necessitar dies de durs esforços i maquinaria de la NASA).

Els ultrescolacaoistes es defensen dient que la llet ha d’estar calenta, que has de barrejar primer una mica de llet i després afegir la resta, … RES!

En canvi, amb Nesquik això no passa. Amb Nesquik tot són avantatges, des dels pots promocionals que ofereixen sovint que són “El lapicero perfecto” fins el conill que tenen per mascota, és guapo eh!

Per últim, i canviant de tema, us deixo per descarregar si voleu, la memòria de Salat d’aquest any que he fet per l’escola. D’aquí unes setmanes també us oferiré la de pastisseria :)

Martí

Publicat dins de Altres | 43s comentaris

Dulce de leche i Twitter

Quan escrius alguna cosa al Twitter ja no hi ha marxa enrere. Aquesta tarda he escrit això:

Dulce de leche, una aventura que començarà en una estoneta (després del cafè) i que podreu seguir a través de #EnMartiFaDulceDeLeche

@MartiApunts

Sóc fanàtic del ducle de leche i em considero devot dels alfajores (Havanna of course!) i fa temps que tenia ganes de llençar-me a fer el meu dulce de leche casolà.

La veritat és que és fàcil però és engorrós. Són quasi dues hores de remena que remenaràs per evitar que s’enganxi i quedi bé. Sembla màgia quan sols veus la llet amb els piquets de la vainilla i acabes tenint una pasta dolça i de color marró.

A més d’anunciar-ho al Twitter, he piulat cada pas de l’elaboració per poder veure en directe com anava la història. Aquí està el resultat :)

1l de llet fresca, 240g de sucre, les llavors i la beina d’una vainilla al foc FOTO #enmartifadulcedeleche

Quan comenci a bullit la llet, afegim una culleradeta de bicarbonat. Remenem molt sovint FOTO #enmartifadulcedeleche

Compte que al afegir el bicarbonat fa forća escuma FOTO #enmartifadulcedeleche

La cosa comença a agafar color FOTO #enmartifadulcedeleche

Una hora després… FOTO #enmartifadulcedeleche

Una foto comparativa de color FOTO #enmartifadulcedeleche

Segueix agafant color! FOTO #enmartifadulcedeleche

Agafant textura FOTO #enmartifadulcedeleche

1:50 després, el dulce de leche fora el fox i refredant-lo FOTO #enmartifadulcedeleche

Una vegada fora del foc és important posar el dulce de leche en un bol i refredar-lo posant el boln sobre una cassola amb aigua freda (o un altre bol) per tal de parar la cocció i evitar que cristalitzi el sucre (per això és important remenar).

I ara per acabar, la cançó del dia per en Mazoni. Fa unes setmanes va treure un nou CD, Fins que la mort ens separi, menys rocker que l’anterior però profund. És genial!

Martí

Publicat dins de Receptes | 17s comentaris

#cremacatalana v2.0

Sóc antisocial en receptes conjuntes, concursos, … moltes vegades no per pròpia voluntat sinó per motius de temps, no en tinc massa.

Tot i això, feia quinzenes que volia apuntar-me a fer #lareceptadel15 del blog Els fogons de la Bordeta. Ara que s’apropa Sant Josep van decidir dedicar aquesta quinzena a la crema catalana. Fa moooooltes entrades (tot just fa dos anys) ja vaig penjar-ne la recepta així que no em volia repetir. He fet una versió lliure de la crema tradicional, una mica més lleugera i substituint el cremat tradicional per un toffe de taronja.

La recepta del Toffe està treta del llibre Chocolate de Ramón Morató i l’he adaptat una mica. El fet de substituir la llet de la crema per nata per després poder-la muntar és una idea d’Albert Adrià que va explicar a Los postres de El Bulli.

Crema catalana muntada
500g de nata líquida 35%mg
5 rovells d’ou
75g de sucre
Canyella
Pell de taronja

Toffe de taronja
112g de sucre
95g de nata líquida 35%mg
112g d’ou
2g de fulls de gelatina
60g de mantega
Ratlladura d’una pell de taronja

Per fer la crema catalana muntada, posarem la nata líquida juntament amb un branquilló de canyella i part de la pell de la taronja ben neta en un cassó. Ho portem a ebullició i ho deixem infusionar uns minuts.

En un bol apart barrejar-hi els rovells d’ou i el sucre amb unes varetes.

Colar la nata infusionada i barrejar-la amb compte amb els rovells i el sucre. Posar de nou la barreja en el cassó i sense parar de remenar, portar-ho a 85ºC. Apartar ràpidament del foc i estendre en una safata, filmar-la i deixar-ho reposar en fred 24 hores.

Per fer el toffe de taronja, posem una tercera part del sucre en un cassó i a foc baix el comencem a caramel·litzar. Anem afegint el sucre restant a intervals per evitar que s’ens cremi dels laterals. És important no remenar ja que pot cristal·litzar de nou el sucre. Una vegada estigui torradet (no cremat, ens donaria un gust amarg i desagradable), a uns 160ºC, amb molta precaució afegim la nata líquida molt poc a poc i sense parar de remenar (vigileu perquè pot saltar caramel i us podeu fer mal). Barrejar bé la nata amb el caramel i apartar del foc.

En un bol posar-hi l’ou i la gelatina prèviament hidratada i escorreguda (per hidratar-la, poseu-la un mínim de 5 minuts en aigua ben freda). Afegir la mescla anterior amb compte sense parar de remenar.

Tornar al foc i coure el toffe fins als 85ºC sense parar de remenar. Una vegada estigui a la temperatura i hagi espessit, reservar en un bol i quan estigui a uns 40ºC, afegir la mantega a temperatura ambient tallada a daus i la pell d’una taronja acabada de rallar.

Jo he presentat la crema catalana en uns gots de iogurt però ho podeu fer on vulgueu.

Posar un dit de toffe a la base del got i deixar refredar a la nevera. Mentre tant, agafar la crema catalana madurada 24 hores i muntar-la amb unes varetes fins que tingui textura de nata semimuntada.

Treure els gots de la nevera i acabar-los d’omplir amb la crema catalana muntada.

Ja teniu llesta la vostra crema catalana muntada de taronja :)

Per als més intrèpids i agosarats, us informo que fa unes quantes setmanes que tinc en marxa una web i un bloc sobre fotografia, per si us hi voleu donar una volta ;)

Publicat dins de Llibres, Receptes | 44s comentaris

Xocolata + llet + mandarina + canyella + anís

O un beuratge reconfortant per aquests dies grisos

A través del FB d’una de les grans figures pastisseres actuals, en Rubén Alvarez, l’autor d’aquest petit racó es va assabentar que la pastisseria Selvi de València ha tret una linia de productes pastissers d’origen ecològic.
La primera reacció és bona. Algú es preocupa per saber quina mantega o quins ous utilitza.
Passats uns segons, el que us escriu va començar a rumiar en que pot ser una bona idea però li preocupen varies coses. Ell ja provat uns quants aliments d’origen ecològic mal fets, elaborats i dolents, dense cap tipus de gust ni res semblant.

Li agrada la idea si, aquesta està duta a terme amb productes de primera qualitat, si no no li serveix. El segell d’ecològic moltes vegades ens tapa totes les altres caracteristiques del producte que comprem o agafem, diu.

Per altra banda, aquesta pastisseria també ha apostat pels productes de proximitat, un tema que poc a poc va agafant més volada per part de consumidors i professionals. Si que és veritat que, per exemple el cacau (com molt bé m’ha dit en Rubén) aquí no es cultiva perquè no és un clima tropical. Ningú s’hauria de plantejar plantejar la idea de muntar hivernacles per plantar-hi cacau, ni molt menys! Però si que el que us parla s planteja la idea de comprar la llet al ramader que a menys de 15km de casa elabora una llet fresca que dona mil patades a qualsevol brick existent o també es planteja comprar aquells tomàquets del veí, que, potser no són els més rodons i brillants del mercat però són els més gustosos i els que suquen millor el pa.

Com tot, entenc que no s’ha de ser extremista i si per trobar un producte de bona qualitat, aquest ha de venir d’Estocolm, Sidney, Pekin o del poble més petit d’Arizona doncs endavant!

Com deia el savi de Dinamita, Reflexione-m’hi si us plau, reflexione-m’hi!

Dit això, a qui no li ve de gust un batut calent amb aquests dies de pluja i fred? L’autor d’aquesta finestra aquest matí s’ha embarcat a la aventura d’elaborar una recepta de final esperat. A les 11 tocades ha sortit de casa a comprar llet fresca, de Cardedeu, unes mandarines (ara que estem en temporada, aprofiteu) i una mica de xocolata amb llet.

Ingredients
1000g de llet fresca
250g de xocolata amb llet 40%
Dues estrelles d’anís
Mitja branqueta de canyella
La pell de dues mandarines ratllada

La elaboració és ben senzilla. En un cassó s’hi posa la llet, les estrelles d’anís, la canyella i la pell de mandarina i es porta a ebullició. S’apaga el foc i es deixa infusionar uns minuts.
Es cola la llet i s’escalda la xocolata prèviament torcejada dins d’un bol. Amb una espàtula es barreja el conjunt fins que es desfaci (podeu passar el túrmix per acabar d’emulsionar la barreja), s’envasa en ampolles i es refreda ràpidament a la nevera.

Aquests dies podeu prendre el beuratge calent però també ho podeu prendre ben fresquet amb un gelat, com vulgueu!

La recepat és del gran Ramón Morató, del seu llibre Chocolate (Ed.Vilbo) un imprecindible per tots els pastissers.


Coneixeu l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien? L’autor no entén com encara no havien aparegut per aquí. Cançó francesa a la catalana regada amb bons vins del Penedès. Genials!

Publicat dins de Altres, Fotografia, Receptes | 20s comentaris