Senzill i exquisit
David de Jorge, un genial blocaire i gastrònom a part de mantenir la seva bitacola fa (o feia) un programa de televisió ala Televisió pública basca, Cocina sin bobadas. En un dels seus programes vaig trobar uns musclos amb sofregit de tomàquet que em van meravellar, la tradició i la simplicitat més unides que mai!
Ahir, aprofitant que en Ferran i la Cristina varen venir a dinar vaig fer els musclos amb sofregit de tomàquet i realment exquisits!
Us vull compartir la recepta tot i que les mides són a ull i a gust de cadascú.
1 kg de musclos
Un parell de cebes
8 tomàquets madurs i gustosos
3 dents d’all
Un bitxo de caiena
Oli
Sal
Sucre
Un got de vi blanc
Comencem tallant la ceba i l’all ben finets i ho sofregim en una cassola ampla amb un raig generós de bon oli d’oliva, la caiena i un pols de sal. Llevem les llavors i els peduncles als tomàquets i ho triturem. Una vegada la ceba sigui tendre afegim el tomàquet, rectifiquem de sal i sucre i ho deixem coure fins que ens quedi un sofregit espès i amb cos.
Netegem els musclos i els i traiem les barbes, els col·loquem en una olla i afegim un got de vi. Ho portem a foc viu fins que els musclos es vagin obrint. Un cop oberts els reservem.
Servim uns musclos en un plat acompanyats d’unes cullerades de sofregit.
Martí
“la tradició i la simplicitat més unides que mai!” Gran razón que tienes!!! :))
Bonita foto… yo creo que me estoy abonando al fondo blando también… :)
Hola estimadíssim!!! aquest plat és un elogi a la senzillesa, al saber fer, a l’amor de la cuina. Com sempre una delícia estar aquí, amb tu, a la teva cuina. Molts petons.
Hola Marti,
de ben segur que els musclos estarien boníssims, fan una pinta excel.lent. Provaré aquesta recepta !
He estat uns dies de vacances a Menorca i allà els musclos els fan a la planxa i son deu mil vegades mes gustosos que al vapor. En vaig coure unes quantes vegades i quedaven impressionants.
felicitats per el blog.
Su
La verdad es que la pinta es alucinante, y estoy contigo en lo que decis de David de Jorge, lo que he visto y leído de él me ha gustado mucho.
Precioso tu blog, enhorabuena y nada, probaré estos mejillones.
¡¡¡Gracias y saludos!!!
@Dani, yo no se que pensaran los de la papelería con tantas cartulinas jeje Un abrazo!
@ Vermells, ja sabeu que la meva cuina té les portes obertes per vosaltres! Petons estimats.
@Su, doncs no en tenia ni idea que es coïen a la planxa… però els fan sense la clova o amb la clova i tot? M’agrada veure noves cares per aquí :)
@Andres, David de Jorge no deja de sorprenderme cada vez que actualiza el blog es IMPRESIONANTE!Un día me tendré que poner con el tema del pan en casa :)
Gracies pels comentaris!
Marti, yo he pasado de cartulinas a telas lavables… me da que duran más :)))
Los mejillones los eligiría gallegos. Somos una potencia en ello.
Seguro que con el tomate quedan genial. Habrá que probarlos.