Molts ja sabreu que des de fa uns mesos estic escrivint a Directo al Paladar i aquesta nova feina m’absorbeix molt del meu temps lliure, i per això la activitat d’aquesta petita finestra ha baixat molt. Però com que no hi ha mal que per bé no vingui, aquesta aturada m’està servint per relaxar aquest projecte i per pensar com vull fer les coses.
Per la planxa
Per la mousse
Per començar farem planxa. En un bol blanquegem els ous i el sucre fins que doblin el seu volum i agafin un color blanquinós. Ara amb molta cura anem afegint la farina prèviament tamisada i amb una llengua ho barregem bé. Escampem aquesta massa sobre una placa de forn amb paper sulfuritzat amb un gruix de mig centímetre (jo ho faig amb una mànega pastissera). Ho coem uns 7-9 minuts al forn a uns 180-190ºC.
Per preparar la mousse posem en un cassó la llet, la nata, el sucre, la mel i ho portem a ebullició. En un bol ample posem els rovells d’ou i afegim poc a poc la barreja anterior calenta mentre anem remenant amb unes varetes. Per últim afegim a la crema la xocolata negra prèviament picada i homogeneïtzem el conjunt. Si fa falta es pot passar pel turmix.
Deixem refredar la crema fins a tenir-la a uns 25ºC quan ho barrejarem amb els 400gr de nata muntada. Ho reservem en una mànega pastissera.
Netegem les maduixes, els hi traiem el barret i les tallem per la meitat longitudinalment. Les reservem per muntar el postre.
Per muntar la mousse jo he utilitzat uns motlles individuals fets amb acetat d’uns 6cm de diàmetre. Podeu fer-ho també amb cèrcols d’acer, …
A la base del cèrcol posem un disc de planxa de pa de pessic. Amb una mànega omplim una quarta part del motlle amb mousse. Posem quatre meitats de maduixes als 4 costats i acabem d’omplir el motlle amb la mousse. Just després portem les mousses al congelador fins que agafin cos.
Segueixo submergint-me en els “Jamaican beats” i un dels últims grups que he descobert és Hepcat, una banda dels Estats Units que mantenen els sons més purs del ska i el Rocksteady, Country Time:
Impressionant!!! Ets un artista Martinet!!!! ^^
La xocolata amb el contrast àcid de les maduixes és una combinació magnífica!
Felicitats mestre! Petons!!!!!
Oh, yeah Martí, com molen els Hepcat!! i el Country time és genial, els vermells estem ballant davant de l’escriptori!!!
Ja trobàvem a faltar un post a l’ApC, que és el nostre bloc preferit del món mundial!
A veure, una pregunta la ‘flor’ blanca, què és, nata, tacada amb cacau??
Quines ganes tenim de veure, i com t’ha dit en Kike, fes cas a les senyals divines de l’ànec de la teva mona!!!
Petons guapo nostre!
@Nuni, pozi era ben bona la mousse. Encara en tinc un parell al congelador per quan tingui un “antojo” ^^
@vermells, doncs si, a mi m’encanten. Ska clàssic i leluger ou yeah! Si, la floreta és nata amb cacau (confesso que aquest postre serà un dels que estarà dins d’un treball que haig de fer i aquesta flor serà “espuma de coco” :DDD). Aixxx a veure si l’ànec serveix per quelcom!
Petons a tots!
Noi, si trigues a actualitzar el blog, però ens presentes coses com aquestes… triga, triga i pren-te el teu temps!!
Quina pinta!!
Petonets!!
Martí, ha valgut la pena esperar, aquesta mousse es veu fantàstica, tant de bó et veiem mes sovint per aqui.
petons
Ara.
Caram, una preciositat de creació. De restaurant, Martí.
quina mousse més bona!!!
umm! vull una miqueta!
Martí,
ja trobaba jo que les pastanagues les veia molt estàtiques…m’alegro que ens presentis aquesta mouse tan deliciosa…felicitats!
mmmmmmmmmmm……….. xocolata i maduixes, crec que és la parella més sensacional que hi ha a les postres…. i ja es veu que la mousse ha quedat esponjosa i lleugera.
La presentació sensacional!
És una recepta per pecar de valent, la trobo fantàstica i ja no dic res de les fotos.
Petons
Hola,acabo de xafardejar el teu blog a partir del Cafè de nit i em trobo amb aquesta mousse espatarrant!”això promet”, després amb els rogers de la Rusqui…ummmm….el conill a la farigola,boníssim i la xocolata plàstica amb vídeo inclòs!…No em vull perdre res així que ja ets a la meva llista…gràcies per compartir tantes “meravelles”!Mercè-Destapant Cassoles.
Quina pinta que té més bona… la mousse tota vertical maca de debó i amb maduixa de luxe!
Anna