L’anís estrellat (Illicium verum) és una de les especies més boniques que podem trobar. És originaria del sud oest de Xina, per aquest motiu se la coneix, també, com anís xines o badiana Xina. No tenen res a veure amb la família de l’anís comú, però comparteixen el mateix principi, l’anetol, compost que proporciona el seu aroma i sabor característic.
L’anís estrellat es defineix per si sol, un sabor intens i aroma anisada i té forma d’estrella.
S’utilitza molt en la medicina com a remei casolà per varis problemes estomacals o còlics. El 90% de la producció d’anís es destina a la farmacèutica Roche per així elaborar un dels seus fàrmacs. Tot i això, aquesta espècie és escassa ja que nomes es recull entre els mesos de març i maig a quatre províncies xineses i a les zones càlides i humides d’Amèrica.
A la cuina, l’anís estrella és molt preuat per a varies elaboracions com ara sopes, salses, guisats i també rebosteria. A més, forma part de la mescla de cinc especies xineses, les que incorporen els cinc sabors de la cuina xines, el dolç, l’amarg, l’àcid, el salat i el unami. Aquesta mescla s’elabora amb càssia o canyella xinesa, clau d’olor, gingebre, llavors d’anís i anís estrellat en pols, tot i que també hi ha una mescla on el gingebre es substituït pel pebre de Sechuán.
L’anís estrellat, igual que la nou moscada i altres especies, s’han de consumir de manera moderada ja que, en dosis elevades d’anetol, poden provocar efectes tòxics.
Martí
Ei xiquet, està molt be el blog, la veritat es que fa goig i gana el llegir-te!
T’enllaço al meu blog, de pretensions mes “mundanes i vulgars”, pero passa’t quan vullgues!
-Padomon-
Ei!! Molt interessant l’article de l’anís estrellat!! No sabia que gran part s’utilitza per fer medicaments!!!!