Poques vegades la societat científica, política i medica uneixen les veus per una causa: la reducció de la ingesta de grasses trans (un tipus d’àcid gras insaturat, obtingut mitjançant un procés industrial), ja que el seu consum és perjudicial per la salut (augmenta l’anomena’t colesterol dolent).
El problema està en que no podem saber, excepte els que treballen en laboratoris de qualitat alimentaria, quina quantitat d’aquest lípid porta cada producte, ja que no figura a cap etiqueta ni està regulat el seu ús.
I aquest panorama apunta que seguirà igual, almenys a mitjà termini ja que el ministeri de sanitat espanyol no té previst legislar res al respecte.
Tampoc la UE no prendrà, de moment, cap mesura per frenar l’ús d’aquesta grassa ja que això perjudicaria la industria alimentaria. Que és més important, el benefici d’unes quantes industries alimentaries o el benefici en salut que comportaria la no-utilització d’aquest tipus de grasses.
Són tan evidents els estudis científics que alerten sobre el perill demostrat que suposa sobre l’organisme la ingesta d0aquesta grassa que tots els grups polítics del senat espanyol, van aprovar per unanimitat una moció en que s’instà al govern espanyol a treballar, juntament amb la industria, en l’eliminació o reducció de l’ús de grasses trans en els aliments, sobretot en aquells que es serveixen en restaurants, menjadors escolars o hospitals. Així mateix, exigeixen la obligació d’incloure a les etiquetes, la composició d’un producte i el percentatge de grasses trans utilitzada.
El senador Josep Maria Esquerda (d’Entesa catalana), recorda que aquests lípids estan presents, per el seu baix cost, en quasi el 40% dels aliments que es consumeixen, sobretot els dirigits a adolescents (pizzes, llaminadures, …). “El consum de cinc grams de grasses trans, augmenta cinc vegades la possibilitat de patir un infart” va advertir el senador citant estudis científics.
A dia d’avui, només Dinamarca, Suïssa, Islàndia i Finlàndia han regulat la presencia d’aquestes substàncies, bé a través d’una norma o acords amb la industria.
Martí
O.O! i qui sap quans gram en menjem per dia…
gran article! felicitats!
( Cristina)
no tenia ni idea d k tenies un blog! jo tambe pero el meu esta en construccio enkara!!!
Per cert soc la meri del cor de maria xD
unpetonas martiii!
PD: molt currat! felicitats
Tio, no posis BLOG BLOG BLOG BLOG al flog si no l’actualitzes cony! xDDD
Passa’m les fotos del Marius Folch!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hola nois, acabo de descobrir el vostre blog gràcies al Fòrum Gastronòmic Girona i la crònica d’Olleta de verdures. És interessant això que plantegeu dels greixos trans. Només volia dir-vos que ja hi ha algunes indústries que es comencen a preocupar per aquest tema, i estan treballant per disminuir els greixos trans dels seus productes, i que precisament perquè saben que això és un valor afegit, ja ens ho fan saber a les etiquetes. I si bé és cert que no en podem saber la quantitat exacta, sempre que llegim en una etiqueta “greixos parcialment hidrogenats” o “greixos hidrogenats”, ja podem deduir que allà hi haurà greixos trans. I a “grosso modo”, ja ho sabem que, tota la brioixeria industrial i preciunats com pizzes, masses, etc són font de greixos hidrogenats.
Vaja, que no hi ha res com comprar producte fresc i cuinar un mateix! ;)
Espero tenir el plaer de veure-us aviat pel meu blog.