- Tres foren les vegades que vaig haver de contar les escales de la catedral per descobrir que n’hi ha 91.
- Tres son els setges Napoleònics que va suportar estoicament la ciutat.
- Tres son els Germans Roca
- Tres son les estrelles que té el Celler de Can Roca (que digui el que vulgui la guia vermella)
Ahir vaig passar una de les millors estones de la meva curta vida compartint taula amb un molt bon amic a casa dels Germans Roca i dic a casa perquè vam estar com a casa, fantàstic!
Ara sols ens queda el record, les 4 hores de bons records que difícilment oblidarem i unes fotografies(no gaire fantàstiques) que, tot i això, m’agradaria compartir amb vosaltres:
La única nota amb regust amarg de la jornada va ser que al pagar amb targeta ens vam oblidar la propina que es mereixien, els i farem arribar un correu electrònic demanant disculpes.
Podeu veure totes les fotografies al meu Flickr
Martí
Uno de los mejores sitios y de las mejores experiencias de mi vida glotona. Sin duda se merecen todo el aplauso y reconocimiento.
Excelentes fotos.
Roberto
Nyam, nyam… Però hauríes de dir-nos que són!! Ara miro el flickr a veure si hi ha el nom dels plats
Que envidia (sana!!)!!
Vaia nen, et vas posar les botes! :P Quina pintassa! Felicitats!
Buaaaa!!!! quines pintes que té tot això!
ja ho pot ser de genial ja:)
un super regal d’aniversari que és aixòooooo!!!!!
unpetonas! i espero amb intriga veure’t pk m’ho expliquis tot de p a pa!:D
@El pingue, estoy contigo, una de mis mejores experiencias gastronómicas de mi corta vida. Un abrazo ¡ me gusta verte por aquí ;)
@ Sara Maria, si al flickr hi ha els noms jeje es que si hagués d’explicar cada plat… buffff
@Dani, ya sabes, estas vacaciones en Girona ;)
@Sake, que si em vaig posar les botes diu jajajajaaa Gracies pel comentari
@Cris, tot era impecable, genial! I si, ens haurem de veure les cares ara que ja no treballes jeje
Gracies a tots pels comentaris!
Martí, el Celler ce Can Roca jo també el recordo com una de les millors experiències gastronòmiques de la meva vida. :)
I que n’és de bonica Girona, oi? jeje
Petons!
Val, ja ho he captat… haig d’anar-hi però ja!!!
El meu cumple és el 7 d’agost… s’accepten donacions i us deixo coaccionar al meu senyor marit perquè m’hi porti!
Martí, les fotos genials, i això que segur que no portaves les cartolines i la llanterna XD!!!!
Moltes felicitats, t’ho mereixes!!!
Petons!!
Només un :
:)
Martí, acabo de visitar el teu bloc a través d’un comentari a la cuina vermella. Al llegir el teu perfil veig que això del gust per la música deu ser cosa de Martins pq el meu fill és un boig de la bateria i només té 9 anys.
Bé, al que anem, quina enveja més sana que em fas. Sort que has penjat fotos perquè, si més no, en gaudim per la vista.
Segur que et tornaré a visitar. Fins aviat.
Mònica
bonissim :-)
Per si no en tenia ja, de ganes, ara està més clar que mai que s’ha d’anar a fer una visita a Can Roca!
Per cert, no en té 90 d’esglaons???
@Mercè, Girona em té enamorat i més amb lo bé que si menja! Gracies pel comentari ^^
@Nuni, si, hi has d’anar, com et vaig dir jo m’encarrego del teu xurri jiji i no, no portava cartolines ni llanternes, ja és nota….
@Starbase, :)
@Mònica, casualment jo també toco la bateria, si és que els Martins som collonuts! Després faré una ullada al teu racó, fins aviat!
@Jordiv, ja t’ho he dit, ves-hi!
@Kissumenja, per que dius això dona?! És una molt bona experiència gastronòmica! Jo recordo que en té 91 però em puc haver equivocat… hummm
Gracies amics!
Qué pinta tiene todo! Las fotos muy buenas, Martí, que nos entre por la vista al menos. ;-)
Anem cap al flickr a veure aquestes meravelles culinàries.
Hola Martí!
Pel meu aniversari em varen regalar un sopar al celler de can Roca i et puc dir que va ser un dels millors dies de la meva vida!
Vaig disfrutar tant!
Va ser un regal per tots els meus sentits.
Simplement GENIAL!!
M’alegro que haguis disfrutat de la ciutat i del triangle de sensacions!
Una abraçada!