Les carxofes des de ben petit que m’han fascinat, el seu gust metàl·lic i dolcet atrapa. A la brasa, saltades, confitades o bullides són algunes de les maneres com les fem a casa. Ens encanten!
Unes carxofes a la brasa, sense més, un arrosset amb carxofes i algun bolet o botifarra, saltades amb pernil. I un dels meus descobriments, un entrepà de coca d’oli sucada amb tomàquet, carxofes confitades i saltades amb all i uns talls de pernil bo. Gloriós.

El dia que els Fogons de Labordeta i la Marina van publicar la nova proposta per #lareceptadel15 vaig tenir-ho clar!
I ara ja som aquí, unes carxofes saltades amb unes mongetes blanques.

Ingredients
2 carxofes per persona
100g de mongetes blanques cuites
1 dent d’all
Julivert

Elaboració
La cosa no pot ser més fàcil. Traiem les fulles externes de la carxofa, tallem les puntes i el tronc deixant-ne només un dit i amb un ganivet petit les arreglem.
Si en fem poques ho podem fer d’una tirada o si n’hem de fer unes quantes el millor és deixar-les en aigua amb llimona.
Les tallem per la meitat i amb un ganivet tallem els pels que té a dins que són desagradables en boca.
Les coem en aigua bullint salada just fins que estiguin cuites però que conservin textura.

Una vegada bullides, les escorrem i les reservem.

En una paella ample, escalfem oli amb un grill d’all pelat i sencer (només perquè dongui gust). Una vegada calent, afegim les carxofes així com les mongetes escorregudes. Ho saltem amb compte per no trencar en excés les mongetes i afegim per últim una volta de pebre negre.

Ho servim ben calent i a gaudir!

Ja fa un mes de la últim apunt i la veritat que em sap greu! Però porto unes setmanes una mica de cul.
Vaja, però aquesta entrada paga la pena, és per una bona causa!

Resulta que fa uns dies varis blocaires (capitanejats pels grans Òscar i la genial Mar) varen tenir la brillant idea de compartir el dia 24 de novembre una recepta “contra la fam” en col·laboració al Gran Recapte d’aliments que organitza el Banc dels aliments de Barcelona. El Gran Recapte es farà arreu de Catalunya el 25 i 26 de novembre, espero que entre tots arribem a les 8 tones de menjar (quants macarrons seran?) :D

Els requisits d’aquesta recepta eren que fós barata, senzilla i a base d’algun dels productes que recapta el banc (Llegums, pasta, arròs, oli, llaunes, etc.).

Doncs som-hi!

Jo m’he decidit per un senzillissim Hummus a la meva manera. Que vol dir a la meva manera? Doncs que sempre el faig a ull i hi poso el que em ve de gust. Aquesta vegada, per exemple, no tenia tahina i l’he obviat :)

Ingredients
Cigrons en conserva
Aigua dels cigrons
Ceba tendra
Dent d’all
Oli d’oliva
Sal
Suc de llimona
Comí (opcional)
Tahina (opcional)
Pebre vermell picant (opcional)

Vaja, la cosa és senzilla. En un got de túrmix es posen els cigrons, un rajolí de l’aigua de la conserva, una mica de ceba tendra, all, sal i suc de llimona i es tritura. Una vegada estigui triturat, s’afegeix oli a fil emulsionant la pasta i ja ho tenim!

El més ideal és acompanyar-lo de pa de pita o en el seu defecte, torradetes o el que vulgueu! Jo acostumo a espolsar-lo amb pebre vermell picant.

I si amb la recepta encara us ha faltat alguna cosa, doncs resulta que ahir vaig penjar una entrada al meu altre bloc de fotografia, sobre l’objectiu del kit. Segur que a molts us pot ajudar :DDD

Martí

Fa un parell de setmanes que vaig comprar patates violeta per fer unes fotos i després es van quedar guardades sense cap destí fixat.

I ara fa uns dies vaig veure que #lareceptadel15 d’aquest mes anava de moniatos i rumiant rumiant he anat sumant. Patates violeta, moniato i per acabar-ho de lligar mig nap que tenia a la nevera.

El resultat és un saltejat ràpid, fàcil i ben sa que jo me l’he menjat tal qual però que pot servir d’acompanyant de peixos o el que us vingui de gust! (mmmmm! Amb un ou ferrat deu estar de vici).

Aprofito per comentar-vos que fa un parell de setmanes vaig començar una serie d’apunts al bloc de fotografia sobre fotografia gastronòmica que potser us interessaran :).

Ingredients
Cinc o sis patates violeta
Un moniato mitjà
Mig nap blanc
Sal
Oli d’oliva
Salsa de soja
Romaní

La idea és netejar i pelar el moniato i la patata (podeu no pelar-la) i tallar-la a daus d’un centímetre més o menys. Poseu a bullir aigua amb força sal i bulliu les dues verdures per separat, just que es clavi un ganivet fàcilment però que no quedin molt passades.

A part, peleu el nap i el talleu a juliana i en una paella ample amb un bon raig d’oli el saltegeu uns minuts. Jo aquí he afegit unes gotes de salsa de soja per donar gust i color al nap.

Una vegada tou i ros, afegiu la patata violeta i el moniato ben escorreguts i ho saltegeu a foc ben fort uns minuts. Afegiu al final unes fulles de romaní fresc i corregiu de sal.

Pel que fa a la música, un dels grans descobriments del mes de setembre van ser els Inspira. El CD d’Escapistes és senzillament sublim (produït, per cert, per Mr. Pau Vallvé) i us deixo amb un dels millors temes del treball.

Martí

Ja fa masses dies des de la últim apunt aquí. Massa. Potser feia dies que necessitava escriure i retrobar-vos. Potser.

Resulta que aquests darrers dos mesos he estat a casa de l’Ignasi i la Laia treballant a Ca l’Ignasi. No poso que és un restaurant perquè no se si ho és. És una família, un petit equip de bona gent que fan menjars. Allà, a l’hora de dinar baixa la iaia i els 3 petits a dinar, un dinar familiar amb una tieta, l’Anna (cuinera), que ja és una més de la família.

Una bona experiència, molt bona. Allà el més important és el producte, el bon producte i de prop de casa, em fascina.

Aquestes setmanes m’han fet ballar el cap. Hi ha una cosa dins de mi que em comença a fer dubtar de si vull estar els més de 40 anys de la meva vida professional cuinant. Ja ho veurem en uns anys, mai se sap.

Vaja que entre una cosa i una altra l’estiu ja ha passat, amb moltes idees, encarant noves setmanes i noves coses a fer. Llibres per llegir, amics per retrobar, llocs a visitar, fotografies a fer, etc.

I pel que fa les fotos, la primera del dinar d’avui. Una espatlla de xai al forn, l’últim dinar a casa de ma germana que torna a Granada a seguir estudiant. La segona, d’¡una excursió amb l’Ignasi a Roca Llarga.

Martí

…l’espectacular terra del celler, feia por i tot…

Des del dijous que vaig rebre una trucada inesperada fins avui el temps ha passat molt ràpid. Em va trucar la Montse de Guia Repsol per dir-me que havia guanyat un premi en el concurs de fotografia que havien organitzat juntament amb Tapas&blogs i el restaurant Coque.

…en Rafa Prades si que té multitasca…

Vaja, que el divendres a primera hora em trobava en un AVE a 300km/h direcció a Madrid on m’esperava una nit més que divertida. Havien muntat un sopar-cocktail-entregadepremis a la bodega de Coque obert per la ocasió. Cambrers que sortien de la cuina amb safates plenes de mossegades ben treballades, variades i divertides.

…com no podia ser diferent, tots els blocaires apuntant amb les seves maquines…

Va ser un plaer, també, retrobar-me amb molts amics, desvirtualitzar-ne un grapat més i conèixer-ne encara més! Vam riure molt (el vi hi va ajudar) i vam acabar en un bar Cubanito fent les últimes copes.

…Mario Sandoval, gran cuiner i millor persona dirigint la orquestra…

I referent al premi, vaig guanyar el premi a la categoria de Fotografia Gastronòmica amb la fotografia Plaf. Felicito també (efusivament, clar) a la resta de premiats; El gran Rafa Prades, la Paula i l’Ana.

…la meva fotografia…

Per acabar, ara feia dies que no us posava música però avui us vull compartir un tema del genialissim CD que acaba de treure en Joan Colomo, Producto interior bruto Vol.1. Us deixo amb Hort Mort que, també hi escoltareu en Joan Ponç (Petit de Ca l’Eril).

Martí

Actualització

Ja tenim la guanyadora de la memòria (i si, guanyadora). Heu participat un total de 76 persones al concurs, i seguint un ordre seqüencial he numerat tots els comentaris de l1 al 76 per ordre d’enviament. Per escollir la persona guanyadora he utilitzat la web Random.org i aquest ha estat el resultat.

El comentari numero 28 correspon a l’Anna de Betes i Clicks. Ara li enviaré un correu per posar-nos en contacte. Gracies a tots per participar!

Molts de vosaltres sabeu que estic estudiant pastisseria. Doncs cada any al final de curs hem d’entregar una memòria amb tots els apunts i receptes. Ja vam entregar la de Salat, que podeu descarregar des d’aquí (al final de l’apunt).

Ara entreguem la de dolç i la vull compartir amb vosaltres.

I si per tot això fos poc, vull sortejar una còpia d’aquesta memòria impresa enquadernada i en color. El funcionament del concurs serà senzill. Teniu temps fins aquest divendres dia 10 de juny a les 14:00 per deixar un comentari en aquesta entrada. Anunciaré el guanyador el mateix divendres en aquest mateix post.

Us deixo amb l’índex dels capítols que trobareu a la memòria:

• Sucres
• Xarops i almívars
• Merengues
• Cremes
• Masses arenoses
• Massapà i panellets
• Pastes de te
• Masses batudes
• Masses batudes amb greix
• Pasta de full
• Xocolata
• Brioix
• Masses escaldades
• El croissant
• Ensaïmada
• Rebosteria
• Pastissos varis
• Mousses

Si voleu veure la memòria online, Issuu
Si voleu descarregar-la directament, Megaupload

En conserva o frescos, blancs o verds, salvatges o de cultiu, en truita o a la planxa. Els espàrrecs des de sempre m’han fascinat. Són delicats i cruixents, amb un gust característic i inigualable. Potser com m’agraden més és cuits a la planxa amb oli i sal i acompanyats de romesco però avui us comparteixo una recepta extremadament senzilla i fresqueta (i de temporada, clar!).

Combinarem espàrrecs blancs que em van portar de Tudela aquesta setmana, amb maduixots del Maresme ben dolços i que donaran molt de gust al plat i al final un toc de llima que, amb el seu gust particular i àcid donarà més frescor al plat.

En aquest cas, només he utilitzat les puntes dels espàrrecs però amb la base que no utilitzarem, el que he fet ha estat coure-la en aigua amb sal fins que fos tova i triturar-la amb part de la mateixa aigua per tenir una fantàstica crema.

Ingredients
4 maduixots del Maresme
10 o 12 espàrrecs ben macos i frescos
1 llima
Aigua
Sal

Elaboració
El primer pas és netejar i pelar els espàrrecs. Amb un pelador traurem una petita capa de l’espàrrec (excepte la punta, uns tres dits que no pelarem). Els netegem també amb aigua freda per treure tota la terra que puguin tenir i els eixuguem bé.

Tallem l’espàrrec per quedar-nos només amb la punta i en una graella (o en una paella) amb un raig d’oli d’oliva courem els espàrrecs a foc mitjà fins que soguin cuits però que conservin un puntet la textura cruixent.

A part, netegem les maduixes amb aigua freda, traiem les fulletes verdes i les piquem ben fines.

Ja només ens queda muntar el plat. En un plat fons posem dues cullerades de maduixa ben picada en el centre i pel voltant afegim els espàrrecs tebis amb un raig d’oli d’oliva cru i sal. Per acabar, amb un rallador fi, rallem una mica de llima per sobre que donarà un toc àcid al plat.

Com a tendència us informo que ahir dinant amb en Roger i amb els Olletes vam acabar de perfilar la que serà la moda 2011 pel que fa fotografia gastronòmica/blogueril. Ja estem farts del tovallonet mb els coberts creuats a sobre embolicadets amb un fil vermell. Dels blancs cremats i els colors pastelosos. El que es portarà aquesta temporada serà això!

- Plats desenfocats per inspirar més misteri.
- A més, al voltant del plat i amb mel de romaní o en el seu defecte crema de vinagre balsàmic (comprada, eh!) escriurem la paraula LOL (laughing out loud).

Està clar que en pocs mesos tothom seguirà la moda, ja podeu tremolar Guillamet, Rondón, Lawton que en un tres i no res ningú voldrà les vostres fotos :P

Fa un temps que al final del meu Curriculum Vitae vaig afegir

Sóc de Nesquik, de Nutella a l’estiu i Nocilla a l’hivern.

És important i pot evitar molts malentesos i problemes posteriors.

Però anem a pams. Alguns us preguntareu perquè aquesta decisió tan complexa d’utilitzar dues cremes de cacau diferents segons l’època de l’any.

Jo sóc de poble i visc en una casa antiga on sempre s’hi està fresquet (pa lo bueno y pa lo malo). Al hivern, clar, per molta calefacció que tinguem a casa no puja de 17 o 18ºC. Per tant, la Nocilla i la Nutella estan dures com una pedra a aquesta temperatura. La solució per aquest greu problema és posar-les al microones però… AL TANTU!

La gent de Nutella no han tingut en compte que la tapeta interior metàl·lica del seu envàs no et permet posar-lo al microones…

Si proveu de posar el pot de Nutella al microones entendreu perquè no ho faig. Tinc gravada aquella bonica estampa del microones amb llums blaves i espurnes saltant…

Els de Nocilla han estat molt atents, han desenvolupat un vas de plàstic 100% atenent la problemàtica bàsica dels que vivim en llocs freds. Per tant, a l’hivern a casa es consumeix Nocilla.

A l’estiu, però, la Nutella guanya la cursa, amb més gust a avellana i més cremosa ens té enamorats, la Nocilla queda arraconada al fons de l’armari.

L’altre asuntu important d’avui és l’elecció del Nesquik. Des del punt de vista tecnològic el Colacao és un desastre (per molt que els seus defensors diguin que per això els hi agrada). És insoluble en aigua. És com intentar barrejar aigua i oli. Juraria que vaig veure en un llibre dels Records Guiness d’aquests brillants, un paio que havia aconseguit eliminar tots els grumolls del colacao (va necessitar dies de durs esforços i maquinaria de la NASA).

Els ultrescolacaoistes es defensen dient que la llet ha d’estar calenta, que has de barrejar primer una mica de llet i després afegir la resta, … RES!

En canvi, amb Nesquik això no passa. Amb Nesquik tot són avantatges, des dels pots promocionals que ofereixen sovint que són “El lapicero perfecto” fins el conill que tenen per mascota, és guapo eh!

Per últim, i canviant de tema, us deixo per descarregar si voleu, la memòria de Salat d’aquest any que he fet per l’escola. D’aquí unes setmanes també us oferiré la de pastisseria :)

Martí

Quan escrius alguna cosa al Twitter ja no hi ha marxa enrere. Aquesta tarda he escrit això:

Dulce de leche, una aventura que començarà en una estoneta (després del cafè) i que podreu seguir a través de #EnMartiFaDulceDeLeche

@MartiApunts

Sóc fanàtic del ducle de leche i em considero devot dels alfajores (Havanna of course!) i fa temps que tenia ganes de llençar-me a fer el meu dulce de leche casolà.

La veritat és que és fàcil però és engorrós. Són quasi dues hores de remena que remenaràs per evitar que s’enganxi i quedi bé. Sembla màgia quan sols veus la llet amb els piquets de la vainilla i acabes tenint una pasta dolça i de color marró.

A més d’anunciar-ho al Twitter, he piulat cada pas de l’elaboració per poder veure en directe com anava la història. Aquí està el resultat :)

1l de llet fresca, 240g de sucre, les llavors i la beina d’una vainilla al foc FOTO #enmartifadulcedeleche

Quan comenci a bullit la llet, afegim una culleradeta de bicarbonat. Remenem molt sovint FOTO #enmartifadulcedeleche

Compte que al afegir el bicarbonat fa forća escuma FOTO #enmartifadulcedeleche

La cosa comença a agafar color FOTO #enmartifadulcedeleche

Una hora després… FOTO #enmartifadulcedeleche

Una foto comparativa de color FOTO #enmartifadulcedeleche

Segueix agafant color! FOTO #enmartifadulcedeleche

Agafant textura FOTO #enmartifadulcedeleche

1:50 després, el dulce de leche fora el fox i refredant-lo FOTO #enmartifadulcedeleche

Una vegada fora del foc és important posar el dulce de leche en un bol i refredar-lo posant el boln sobre una cassola amb aigua freda (o un altre bol) per tal de parar la cocció i evitar que cristalitzi el sucre (per això és important remenar).

I ara per acabar, la cançó del dia per en Mazoni. Fa unes setmanes va treure un nou CD, Fins que la mort ens separi, menys rocker que l’anterior però profund. És genial!

Martí

Sóc antisocial en receptes conjuntes, concursos, … moltes vegades no per pròpia voluntat sinó per motius de temps, no en tinc massa.

Tot i això, feia quinzenes que volia apuntar-me a fer #lareceptadel15 del blog Els fogons de la Bordeta. Ara que s’apropa Sant Josep van decidir dedicar aquesta quinzena a la crema catalana. Fa moooooltes entrades (tot just fa dos anys) ja vaig penjar-ne la recepta així que no em volia repetir. He fet una versió lliure de la crema tradicional, una mica més lleugera i substituint el cremat tradicional per un toffe de taronja.

La recepta del Toffe està treta del llibre Chocolate de Ramón Morató i l’he adaptat una mica. El fet de substituir la llet de la crema per nata per després poder-la muntar és una idea d’Albert Adrià que va explicar a Los postres de El Bulli.

Crema catalana muntada
500g de nata líquida 35%mg
5 rovells d’ou
75g de sucre
Canyella
Pell de taronja

Toffe de taronja
112g de sucre
95g de nata líquida 35%mg
112g d’ou
2g de fulls de gelatina
60g de mantega
Ratlladura d’una pell de taronja

Per fer la crema catalana muntada, posarem la nata líquida juntament amb un branquilló de canyella i part de la pell de la taronja ben neta en un cassó. Ho portem a ebullició i ho deixem infusionar uns minuts.

En un bol apart barrejar-hi els rovells d’ou i el sucre amb unes varetes.

Colar la nata infusionada i barrejar-la amb compte amb els rovells i el sucre. Posar de nou la barreja en el cassó i sense parar de remenar, portar-ho a 85ºC. Apartar ràpidament del foc i estendre en una safata, filmar-la i deixar-ho reposar en fred 24 hores.

Per fer el toffe de taronja, posem una tercera part del sucre en un cassó i a foc baix el comencem a caramel·litzar. Anem afegint el sucre restant a intervals per evitar que s’ens cremi dels laterals. És important no remenar ja que pot cristal·litzar de nou el sucre. Una vegada estigui torradet (no cremat, ens donaria un gust amarg i desagradable), a uns 160ºC, amb molta precaució afegim la nata líquida molt poc a poc i sense parar de remenar (vigileu perquè pot saltar caramel i us podeu fer mal). Barrejar bé la nata amb el caramel i apartar del foc.

En un bol posar-hi l’ou i la gelatina prèviament hidratada i escorreguda (per hidratar-la, poseu-la un mínim de 5 minuts en aigua ben freda). Afegir la mescla anterior amb compte sense parar de remenar.

Tornar al foc i coure el toffe fins als 85ºC sense parar de remenar. Una vegada estigui a la temperatura i hagi espessit, reservar en un bol i quan estigui a uns 40ºC, afegir la mantega a temperatura ambient tallada a daus i la pell d’una taronja acabada de rallar.

Jo he presentat la crema catalana en uns gots de iogurt però ho podeu fer on vulgueu.

Posar un dit de toffe a la base del got i deixar refredar a la nevera. Mentre tant, agafar la crema catalana madurada 24 hores i muntar-la amb unes varetes fins que tingui textura de nata semimuntada.

Treure els gots de la nevera i acabar-los d’omplir amb la crema catalana muntada.

Ja teniu llesta la vostra crema catalana muntada de taronja :)

Per als més intrèpids i agosarats, us informo que fa unes quantes setmanes que tinc en marxa una web i un bloc sobre fotografia, per si us hi voleu donar una volta ;)