Ha estat complicat trobar data pel 3r repte culinari amb els pometes i els vermells. Aquesta vegada tocava fer un sopar i a casa meva així que copes, plats, estovalles, tovallons, … tot apunt (amb l’ajuda de la familia, també :P) per un sopar que prometia!
La Nuni, en Miquel i els nens van portar el primer plat, una crema de carbassa amb uns farcellets de llagostí que em sembla que ha estat una de les millors cremes de carbassa que he menjat en la meva vida! Molt suau, fina i el gust del llagostí amb la cansalada era explosiu, de debó! La van maridar amb un vi blanc, el Blanc de blancs de Viña Silvia DO. Penedès
El segon plat va ser cosa meva, em vaig atrevir amb una botifarra del home & hand made amb uns ceps. Senzill però entretingut de fer i preparar, més avall estan tots els detalls.
Les postres van ser Made in La Cuina Vermella. Ens van fer unes tarteletes de xocolata amb crema de mascarpone i cafè que va ser fabulós, i genial. La crema era dolceta i no amb aquell gust excessivament amarg del cafè que, combinat amb la crema de xocolata que hi havia a sota va ser la bomba. Ells van decidir-se per un curiosissim i dolç, el conegut Vi de gel Gewürztraminer d’ampolla estirada i simpàtica i de capacitat massa limitada.
Després, una bona dosis de tecnologia, que si iPad, iFone, iCabrito, … i una llarga xerrera acabant els vins que ens van acompanyar tot el sopar!
Pel que fa la recepta, no és una recepta complicada però si que demana tenir una màquina de picar carn a casa (o tenir-ne una a la feina com és el meu cas). Altres coses a tenir en compte. Els ingredients no han de ser exactes i si no us agrada el crec crec de la orella de porc la podeu obviar. Podeu afegir estómac o altres carns, etc.
Ingredients
Dos ronyons de porc, dues galtes de porc, una careta de porc, una orella de porc, uns 300gr de cansalada del coll, una botifarra crua, sal, budell per fer farcir i un bon cistell de ceps acabats de collir.
Elaboració
Si els ronyons no venen desagnats s’hauran de posar mitja horeta en llet i després rentar-los bé amb aigua.
Posem totes les carns (excepte la botifarra) en una cassola, la omplim d’aigua i hi posem un bon grapat de sal. La portem a bullir i ho courem fins que la cansalada sigui ben tova.
Ara el que hem de fer és escórrer bé la carn i deixar-la refredar.
Una vegada freda, la passem un parell de vegades per la màquina de picar carn i la barregem amb la carn de la botifarra. En aquest punt és important probar la pasta per veure si falta sal o algun altre condiment.
Ara sols ens queda netejar el budell fent passar aigua per dins i omplir-lo amb la mateixa màquina de picar carn (moltes tenen un embut especial) o si s’ha de fer poca quantitat, amb una màniga pastissera. La porcionem i la lliguem amb fil de bridar.
Ara ja tenim les botifarres però s’han de tornar a coure per tal de que la carn de la botifarra (la crua) es cogui. En una cassola amb aigua bullint suaument posem les botifarres uns 20 minuts. Les escorrem i reservem.
Per escalfar-les al moment ho podem fer en una paella amb unes gotes d’oli o al forn en una safata enllardada amb oli.
Per preparar els ceps, tallem la base del cep i pelem el peu amb un pelador amb molt de compte. Amb un filet d’aigua netegem el barret i els posisbles restes de terra de la part inferior del ceps. Una vegada nets, els tallem a troços irregulars i els saltem en una paella ben calenta amb dues gotes d’oli. Afegim la sal al final.
BRUTAL, BRUTAL, BRUTAL, BRUTAL!!!!
Va ser una passada! Sempre recordaré la imatge d’entrar al menjador i trobar aquella taula impressionant!
I la botifarra quin curro!!! Estava boníssiiiiiiima!!!! La que ens vas donar per casa no va durar gens! I aquells ceps… ohhh quin vici! Ets el millor del amfitrions estimat!!
I ara a per el proper!!!!!!!! Molts petons, petons i petons!!!!!
Gracies tieta, ja tinc ganes del pròxim repte :DDDDDDDD
Petoncitoooooos!!!
Tots 3 a la vegada publiqueu eeeeehhhh!! Com a amfitrio del sopar tens l’honor de ser el primer a ser llegit! Curios tot el que porta la botifarra… s’haurà de provar.
Ja us ho sabeu montar ja! Molt be per passar-vos-ho tant be!
Si, ens coordinem una micona abans de publicar i així és una sorpresa hehe. Maria, si la proves ja em diràs que tal!
Petons :)
Els marquesos/as segur que mengen botifarres, però dubto molt que siguin com aquestes i amb aquesta bona companyia.
Una abraçada
Potser botifarres com aquestes si però la companyia és complicat d’igualar-la…
Salut!
una magnífica botifarra per a un magnífic sopar. com diu el josep, els marquesos no en tenen d’aquestes, què més voldrien!
Gracies pel comentari Manel, de ben segur que els marquesos no tenen amics tan genials com vosaltres!!!
Abraçadaes
M’apunto la recepta, a veure si la faig un dia!! Com he dit a Cuinetes… Llàstima de no viure al Vallès!
Ben apuntada espero ;) i si, quina llàstima que no estiguis al Vallès!!!
Petons
Aquesta butifarra feta a casa ha de quedar deliciosa!
Petons
Doncs si que va quedar bé, a veure si algun dia t’hi animes i en fas a casa. Ja veus que no és complicat!
Estimat Marques de Vilamajor! Arribar a casa teva, trobar-te, asseure’ns en aquella taula tan ben parada, amb aquelles estovalles de fil blanquíssimes, cristalleria de la bona i aquelles menges tan ben parides, va ser com una mena d’orgasme pels sentits.
Aquella nit, ja amb fred, la varem tornar càlida, plena de riures, complicitats i bonhomia. Les menges, totes boníssimes van arrassar, però hem de dir que tu amb la teva botifarra del perol ens vas sorprendre gratament. Boníssima, gustosa, estupenda a la vista, i sobretot boníssima.
Gràcies per deixar-nos gaudir al teu costat. i Ah! Enhorabona per aquestes magnífiques fotos i per deixar-nos compartir la foto de grup. T’estimem.
Marquès i marquesa:
Vosaltres si que sou uns autèntics marquesos del baix Vallès (mira que és complicat, eh!) i va ser genial.
Encara guardo l’ampolla del vi de gel, és tan maca :) Mil petons!
Quin sopar més fantàstic! Bon menjar i bona companyia, no és pot demanar més!
De nou algo que no se m’hagués passat mai pel cap de fer a casa…una botifarra! Té molt bona pinta i els ceps…mmmm, m’encanten i segur que la van saber acompanyar com cal!
Petons!
Jo n’havia fet una altra vegada a casa i pim pam. Fàcil fàcil i la pots farcir amb bolets, verdures, …
Gracies pel comentari Alba :)
Renoi! quin sopar!! Aquests reptes culinaris que feu estàn molt i molt bé! tant de bo ho podem fer moooooolts anys més! Cuida’t!
La cosina dels Pometes/Cuinetes i mare d’en Fotocat
Et tinc controlada Lourdes hehehehe i si, esperem poder-ho fer moooooltes vegades més!
Petons
Una trobada fantàstica!, sembla que aquests marquesos menjarien qualsevol cosa cuinada per gent estimada i que en sap. La confiança és així oi?. Un àpat fantàstic, i…perdona el comentari, però pel que veig a les fotos, casa teva és una preciositat retinguda en el temps! A reveure Martí.
Com no hauria de confiar en gent com en Kike i la Txell o la Nuni i en Miquel, si són genials!
Gracies pel comentari Mercè, petons!
quina maravella!!!
sou tots uns artistes!
petonets
Martí, soc el tiet del Joel, et felicito pel bloc i per les fotos , ja m’havien dit que estaven molt bé, però no m’esperava que tant, una abraçada.