La recepta d’avui és un barreja de receptes que he ajuntat per fer aquest pastís improvisat que ha quedat bastant presentable i cofoi.
Una base de pa de pessic que tots coneixeu. També podeu utilitzar una coca de iogurt, el bescuit de llimona o el que preferiu vosaltres.
Farcit de melmelada casolana de maduixa (maduixes tallades amb la meitat del seu pes en sucre, unes gotes de suc de llimona i ho coem a foc mig).
Cobert d’una ganache de xocolata blanca. Per fer la ganache farem bullir 200gr de nata líquida. En un bol apart haurem preparat 400 gr de xocolata blanca de cobertura tallada fina. Aboquem la nata bullint a la xocolata i amb una espàtula desfem la xocolata
Guarnit amb una rosa 2.1 de xocolata plàstica (podeu veure com es fan aquí).
Et voilà
Per acomapnayr aquest pastís que millor que una bona música per acabar aquest diumenge? Avui Mustafà català de’n Belda i el conjunt Badabadoc.
Martí
Martí, jo tenia un anell preciós que era un rosa, la teva m’ha recordat aquella peça tan hermosa (i que un mal dia vaig perdre). La teva creació d’avui és de matrícula. Molts petons bonic.
Quina xulada! Apa quins berenars que et montes!!!!
Veig que has amortitzat bé la cobertura de xocolata blanca del forn oi? ;-)
Un 10 Martinet! Felicitats i continua sorprenent-nos, que ens encanta!! ^^
Petonets!!!
Martí, quin pastís de luxe!! I amb aquesta rosa tan preciosa!
Per Sant Jordi t’hauràs de posar a vendre’n que faràs la primera pela! ;)
Petons!
Martí, quina presència aquest tall de pastís, amb la seva cobertura tan blanqueta i aquesta rosa que el corona i el vermell de la confitura, una combinació deliciosa!
Un petó! Beth
Doncs si que t’ha quedat cofoi, la presentació és molt bonica i mirant els ingredients que posta és bona segur!
Una abraçada!
Hola Martí!!! perdona per haver-te molestat, des de Mozilla si puc enviar-te missatjes…potser és cosa d´internte explorer…volia dir-te que la recepta és boníssima i m´ha encantat l´explicació de la rosa…moltes mercis!!!!
mare meva quinta pinta aquest pastís! i la rosa t’ha quedat perfecte!
per cert, em fa molta enveja els tres talls del pà de pessic, jo mai ho aconsegueixo sense torçar-me ;)
Gracies estimats pels vostres comentaris!
Miss Nono, el tema de tallar el pastís és practica… el que faig és anar tallant ntroduint el ganivet fins al centre només i vaig girant el pastis (no se si m’explico massa…)
Petons a tothom!