La veritat és que pensaba que seria una cosa complicada i dificil de fer a casa però m’equivocava. Fer tonyina en oli a casa és d’allò més senzill!
A casa el consum de tonyina en llauna és alt. Amanides, entrepans, truites, … qualsevol lloc és bo per uns bocins de tonyina en oli. El que mai s’ens havia passat pel cap és fer-la nosaltres mateixos i ja us dic d’entrada que no és el mateix. El gust de les llaunes que comprem no és el mateix de la conserva feta a casa. Un gust més a mar i amb un regust de bon oli que dificilment trobem en les que venen.
Uns trossos generosos de tonyina fresca (jo vaig utilitzar les cues dels lloms que no serveixen per fer filets), una bona quantitat d’aigua salada (20 o 30gr per litre), un bon oli d’oliva verge i uns pots nets i amb tapa.
Primer el que s’ha de fer es netejar la tonyina de possibles restes de pell o espines que pugui tenir i una vegada neta posar-la dins d’una olla amb abundant aigua salada bullint. Acte seguit, tapem la cassola i apaguem el foc.
Al cap de mitja hora, escorrem la tonyina i l’eixuguem bé amb un drap. Distribuïm les porcions dins dels pots i ho cobrim tot bé amb un bon oli d’oliva. Ara sols queda tapar els pots i fer-lis el buit al bany maria com a qualsevol altre conserva.
Diuen que les bones conserves de tonyina es poden envellir més de 10 anys i que el seu sabor és impresionant. Si no preteneu esperar tant, en 3 o 4 dies ja podreu probar la vostra tonyina en oli acompanyada d’unes escates de sal i una bona llesca de pa.
Avui, un maridatge fresc i suau, afruitat i amb notes torrades, des del Maresme Tropical DO uns ritmes jamaicans de The Cabrians.
Martí
ara mateix buidaria el pot! I amb la gana que tinc!
Higini, ja saps que pots passar per casa i t’en donc uns trossets ;)
MMmmmmm… En tinc una recepta pendent!!! Sols veure la teva em donen ganes de fer-la ja!!!
I que fas que encara no l’has fet?! Va dona, passa per La Boqueria i agafe’n uns tallets :P
Ostres!! Doncs no sembla tant complicat de fer! Tens raó!!!
Jo sóc una consumidora compulsiva de tonyina! M’encanta!! Molts matins em demano l’entrepà de tonyina amb olives! Mmmnn!!
Aquesta tonyina teva t’ha quedat de pel·lícula! Llàstima de no haver-la pogut tastar! :P
Provaré de fer-ne a veure què tal em queda!
Petonets!!!!!
Encara la pots tastar. Vine al Carrer França 32 i t’enduràs un pot a casa!
:P
No m’ho diguis dues vegades que em planto amb un cop de cotxe! Demà és el meu últim dia de vacances… sniff!!! Un pot de tonyina casolana del Martinet em consolaria molt! Sniff!! Snifff!!!!
Doncs si cous la tonyina al vapor i després la poses en l’oli, és una passada!
Bona idea Anna tot i que no queda un pèl insipida sense la sal?
Gracies per la idea, una abraçada!
No n’he fet mai, però si algún dia em decideixo ja tinc la recepta apuntada! gràcies! A reveure!
No se ni si fa falta apuntar-la, fàcil fàcil!
Una abraçada Mercè!
Una proposta boníssima Martí. No ho havia pensat mai i en canvi és tan senzill que veig que valdria molt la pena. Merci per la idea :)
De ná reshulo! És tant fàcil com la espectroscopia raman inversa :PPP
mmmm…una altra recepta d’aquestes que creus que són impossibles de fer a casa! Amb el que ens agrada la tonyina, aquesta recepta la guardaré bé! :)
Per cert, he vist que havies penjat una cançó del Joan Miquel Oliver. És genial!
Una abraçada!
Si! Jo també pensaba que era impossible i mira :)
Per cert, mira quina piulada han fet al Twitter! http://twitter.com/____Maria___/status/22627416382
Gracies per comentar Alba :)
Quina ilusió!! Gràcies per tenir-me a la llista de blocs!! :)
què bona mare meva! amb lo adicta que sóc a la tonyina
això ho haig de fer però ja! en quant pugui al mercat vaig.
gràcies per la recepta!
petons
Espero veure’n els resultats Anna!
Una abraçada!
I ja està??? m´a punto la recepta, la foto és totalment temptadora…petons
Sisi, i res més, de veres!
Si ja la tens apuntada espero veure’n els resultats :P
Qui ho diria que de tan fàcil sembla impossible, però no, t’asseguro que es una recepta per posar-la en un post-it a la nevera i fer-la ben sovint ;)
Gràcies per compartir-la!
Petonets!
Jo ja la tinc en un post-it!!!
Gracies per passar, una abraçada :)
Tens tota la raó del món amb això del sabor, Martí!
Jo no n’he fet mai, però quan vaig viure al País Basc em van ensenyar a fer-la i en vaig menjar força, i no té res a veure. És d’aquelles coses que, quan les proves fetes de casa, ja no te n¡agrada cap de comprada… oi?
Salut!
P.S.: Encara no t’ho havia dit, però m’alegro molt de veure’t una altre cop “prenent” Apunts de cuina… Per molts anys!
Doncs si, ja no hi ha marxa enrrera (crec).
Suposo que amb això de bloquejar (bloggejar?) es passa per moments en que escriuries un post al dia i d’altres que et va bé donar-te un descans per no acabar-te cansant.
Gracies per passar Massitet, abraçades!