Com vaig prometre uns posts enrere, us porto la recepta de la crema de cacau i avellanes casolana.
La recepta la vaig agafar del bloc a mi lo que me gusta es cocinar però la trobo suficientment interessant per compartir-la amb vosaltres.És una crema d’avellanes que poc té a veure amb les que es comercialitzen. Té un gust profund a avellanes i xocolata de veritat i una textura bastant diferent.
Quan la nostra recepta porta llet, xocolata, avellanes, sucre i un bocí de mantega, les que podem comprar porten sucre, oli vegetal, cacau desgrassat en pols, avellanes (4%!), sòlids làctics, oli vegetal hidrogenat, lecitina de soja (segurament provinent de soja transgènica) i aroma.
Aquesta crema es conserva molt bé tot i que si en teniu al rebost, poc durarà.
Ingredients:
- 250ml de llet
- 250grms de avellanes sense pell
- 150grms de sucre (la recepta original porta 200grms de sucre tot i que ho trobo un pèl excessiu)
- 75grms de xocolata amarga (podeu utilitzar cacau en pols també)
- 30grms de mantega
Elaboració:
Triturem les avellanes fins deixar-les reduïdes a pols (vigileu que si les tritureu massa deixen anar oli i queda una pasta).
Tallem la xocolata a bocins petits mentre desfem la mantega al bany maria.
Afegim la xocolata, el sucre, la llet i l’avellana al bany maria i deixem que la xocolata i el sucre es fonguin.
Un cop el sucre s’hagi desfet, triturem la pasta i la colem.
Guardem la crema encara calenta en pots de vidre esterilitzats que mantindrem de cap per avall 24h a fi de que facin el buit.
En el colador, ens quedarà una pasta feta bàsicament de trocets d’avellana i xocolata. Si afegim farina fins aconseguir una massa que puguem treballar, podem fer galetes que enfornarem a 180ºC durant uns 10- 12 minuts.Aquesta crema es genial per a fer regals, segur que no us equivoqueu ;)
Avui a més, us porto una cançoneta per gaudir amb la crema ;)
Martí

Quin perill! (molt xula la cançó, també!)
Estimat Martí!!! Visca la Troba, el Vallès Oriental, la rumbeta catalana i la teva crema de cacao!! Penso que cada dia estem més agermanats, Martí!
A veure quin dia ens veiem per la bombeta i fem una birra!!!
Molts petons plens d’avellanes!
i aquesta crema estàaaa!!!! mmmmmm!!!!!! bonissiiiimaaa:D
Estimada Mar, hi tant! és una bomba calòrica però es millor no pensar-hi :P
Vermells, sabeu que la troba toca aquest divendres a Granollers?
Quan vosaltres vulgueu fem una cerveseta, un cafè o un mojito, tan és!
M’agrada que t’agradi Cristina ;)
Un petó!
Realment deu durar poc al rebost!
Òstia, nen…
[és la meva manera de dir comunicar-te que m'has deixat sense paraules. A la merda la dieta!]
Sara Maria, no dura poc la crema, dura poquissim. Quasi quasi no val ni la pena fer el buit :P
Massiet, per un dia quye en mengis segur que no et passarà res i la teva dieta ho comprendrà, no?
Abraçades pels dos!
Perquè no dónes una recepta casolana del pastís de mona??
Eulàlia, de moment jo i la rebosteria estem bastant separats i tinc poquissima idea de pastissos, coques i demés dolços. Et recomano que miris els blocs que tinc enllaçats a la barra lateral o que parlis amb el Sergi (qui millor?)
Gracies pel comentari i em sap greu…
Una abraçada
Bones!
És la meva primera visita al teu blog però seguiré passant!
Aquesta crema també la tinc apuntada, té una pinta genial!
Salut!
Encantat Illetapitita!
Ara em passo pel teu bloc!
Nyaaaammmmm!!! Però jo he triturat les avellanes fins que han tret l’oli i han quedat com una crema! Llavors ho he aprofitat i hi he afegit el sucre i el cacao en pols i ja està!!
hahaha! Petons!