Un dels problemes de viure en un poble és que hi ha molts productes que no trobes, com és el cas de la massa filo, philo o phyllo, com li vulgueu dir. Davant d’aquesta mancança i amb ganes de provar-la m’he decidit a fer-la jo mateix.
Segons la Cocina y los alimentos,
La masa phyllo fue inventada en Estambul al principio del Imperio Otomano, en torno al año 1500; [...] Durante el período en que los otomanos dominaron parte de Europa oriental, la masa phyllo se adoptó en Hungría (retes) y en Austria (strudel).
Estem doncs, davant d’una massa que ha recorregut mitja Europa i el nord d’Àfrica i, per tant una massa que actualment s’utilitza a molts indrets i se’n fan plats tan salats com dolços.
Per fer la massa he seguit les indicacions del mateix llibre que parla de 40 parts d’aigua per cent100 de farina al que se li afegeix un greix o un àcid per estovar una mica la massa. Concretament jo he utilitzat 250gr de farina fluixa, 100gr d’aigua, mitja cullerada de sal i dues cullerada d’oli. He amassat el conjunt amb força durant 10 minuts i he deixat reposar la massa una hora embolicada amb film (per tal de que el gluten es relaxi).
Una vegada hagi reposat la massa agafem una petita porció (del tamany d’una nou) i en una superfície enfarinada la estirem fins a arribar a tenir una massa translúcida i molt, molt fina.
Per la farça necessitarem,
Necessitem uns grapats d’ametlles, avellanes, nous, festucs, ... el que tingueu a ma; uns trossos de xocolata, proporció variable en funció del que us agradi i una cullerada de mel per donar aquest punt de dolç.
Simplement trinxem la xocolata amb els fruits secs al morter i afegim la mel.
Fem uns rectangles de pasta filo i els pintem amb la mantega fosa. En un costat posem una cullerada de la mescla i ja podem doblegar endins els laterals i enrotllar sobre si mateix.
Enfornem els cigarrets durant uns 15 minuts a 180- 200ºC. Els deixem refredar en una reixa i ja ens els podrem cruspir.
Avui unes notes de Dusimguet, Sopetón
Martí
Quin bloc mes maco, m´agrada molt i dues coses tenim en comú , finss i tot potser mes però a primer cop d´ull dues , ens agrada la música i la cuina , els cigarrets fantàstics, ets molt agosarat en plantar-te davant una pasta philo , jo agafaría el tren i cap a Barcelona , el que em fa pensar que et deu agradar més que a mi la cuina i a mi m´encanta!!!!
Si m´ho permets et visitaré més sovint.
salutacions
mai
Estimat Martí, perdona però no vam entendre que necessitaves la recepta per avui mateix… de debó que ho sento però hem passat el cap de setmana moltes hores fora de casa i en kike no t’ha pogut mirar la recepta, però de debó que no pensàvem que la necessitessis amb tanta urgència… de tota manera veiem que t’has espavilat sol. Els teus cigarros fantàstics, i aquests sí que aptes per a tots els públics!!! Una abraçada ben forta, ets genial.
Martí, fa molts mesos (poser quasi anys) ja et vaig dir que veníes amb tanta força que ens deixaríes enrere.
Poseso.
Huala! Això sí que és tornar a activar el bloc amb força!!!
Ets súper agoserat d’atrevir-ta amb una pasta filo! Jo no em plantejo fer-ne, la tinc al congelador ben envolicadeta per quan la necessito i avall!
Una passada la recepta! Uns cigarrets fantàstics i unes fotos precioses!
Una abraçada!!!
mmmmmm… :)
quina bona pinta que fan!
PD. A part de les receptes i el bloc, felicitats també per les fotografies! Genials!