
Varen ser divertides les receptes que va suggerir la fotografia que acompanya el post, que si una crema quallada amb ou i aromatitzada amb herbes, que si un flam, …
Doncs cap d’aquestes era la resposta companys, és un chau- froid (calent- fred) d’ou i crema.
És un plat interessant en varis sentits, el més marcat és sens dubte el contrast de temperatures que trobem a la primera cullerada. També està molt marcat el gust suau però a l’hora àcid de la crema amb un perfum a pebre encisador. També destacar la presentació, un ou presentat en la seva clova foradada cuidadosament crida l’atenció.
És una recepta que podem variar moltissim ja que podem canviar la crema que hi posem, aromatitzar-la amb altres ingredients, si disposem d’un sifó podem fer una espuma de bolets per exemple, tantes combinacions com puguem pensar.
A l’hora de servir-ho és important al rapidesa del cuiner per poder gaudir la màxim el contrast de temperatures.
Dit això, anem a veure com fem la recepta:
Necessitem per un persona,
- Un ou
- Flor de sal
- Pebre de molinet
- 3 cullerades de nata líquida 18% mg
- Una culleradeta de vinagre de Mòdena
- Julivert o porradell picats (una mica irregulars)
Agafem l’ou i netegem amb un drap la closca de l’ou a fi de treure-hi la brutícia que pugui tenir.
Per obrir el forat podem utilitzar un estri dissenyat per aquest ús o sinó (el que he fet jo) agafar un ganivet petit i esmolat acompanyat d’una bona dosis de paciència. Primer de tot marquem la forma del forat amb el ganivet (conteu que ha de ser suficientment ample per poder-hi introduir una cullereta). Un cop marcat, em d’anar resseguint la línia amb una miqueta de força per així anar trencant la closca. Quan ja quasi ho tingueu, punxeu la línia que hem marcat i feu una mica de palanca (si no es comença a obrir, seguiu resseguint la línia).
Un cop tinguem l’ou obert, separem la clara del rovell i aquest el tornem a dins l’ou. Afegim uns cristalls de sal al rovell, un polsim de pebre acabat de moldre hi ho reservem.
En un bol barregem la nata, el vinagre, un polsim de sal i una volta de molinet de pebre. Ho guardem a la nevera fins a l’hora de servir.
En un cassó amb aigua a 60ºc (us recomano fer un bany Maria on el cassó de dalt també hi hagi aigua a fi de mantenir una temperatura més regular) col·loquem els ous de tal manera que surin a l’aigua i ho coem 10 minuts. Un cop passats els 10 minuts, eixuguem l’ou i el reservem en una ouera individual. Traiem de la nevera la nata que teníem prepara i reomplim els ous (podeu ajudar-vos d’una manega pastissera). Al capdamunt de la nata hi col·loquem una mica de pebre mòlt i una mica de julivert o porradell.
Per degustar l’ou, el millor és enfonsar la cullera fins el fons per tal d’agafar rovell i així notar el contrast de temperatura.
Una abraçada!
Martí
Taxxaaaaan!!! Per fi sabem què era l’ou misteriós! Apa Martí quina currada! Però ha d’estar molt i molt bo! La foto genial, la presentació també. Increïble com sempre! Petons!!!
Tiu, tiu, tiu… Quins ous (amb perdó)! Impre-shonante!
Estimat, ens has enganyat, tu no ets en Martí Sans, ets en Martí L’humà, o sigui el ‘putu’ amo! Molts petons.
¡Fantástico!
A mí me da repelús la cáscara como recipiente pero con unos huevos, un poco de aceite, sal y pan, se hace una de mis comidas preferidas.
Saludos
Preciós!!!
La veritat és que en directe guanya molt l’ou!!!
Una currada impressionant…
Ñammm… saps? a part de la elecció en si mateixa, que ja es un premi, netreporer te aquestes coses, que descobreixes llocs com el teu… crec que m’afegiré als teus seguidors ia tu al meu blocroll… un petó, i molta sort!!!