…l’espectacular terra del celler, feia por i tot…

Des del dijous que vaig rebre una trucada inesperada fins avui el temps ha passat molt ràpid. Em va trucar la Montse de Guia Repsol per dir-me que havia guanyat un premi en el concurs de fotografia que havien organitzat juntament amb Tapas&blogs i el restaurant Coque.

…en Rafa Prades si que té multitasca…

Vaja, que el divendres a primera hora em trobava en un AVE a 300km/h direcció a Madrid on m’esperava una nit més que divertida. Havien muntat un sopar-cocktail-entregadepremis a la bodega de Coque obert per la ocasió. Cambrers que sortien de la cuina amb safates plenes de mossegades ben treballades, variades i divertides.

…com no podia ser diferent, tots els blocaires apuntant amb les seves maquines…

Va ser un plaer, també, retrobar-me amb molts amics, desvirtualitzar-ne un grapat més i conèixer-ne encara més! Vam riure molt (el vi hi va ajudar) i vam acabar en un bar Cubanito fent les últimes copes.

…Mario Sandoval, gran cuiner i millor persona dirigint la orquestra…

I referent al premi, vaig guanyar el premi a la categoria de Fotografia Gastronòmica amb la fotografia Plaf. Felicito també (efusivament, clar) a la resta de premiats; El gran Rafa Prades, la Paula i l’Ana.

…la meva fotografia…

Per acabar, ara feia dies que no us posava música però avui us vull compartir un tema del genialissim CD que acaba de treure en Joan Colomo, Producto interior bruto Vol.1. Us deixo amb Hort Mort que, també hi escoltareu en Joan Ponç (Petit de Ca l’Eril).

Martí

L’autor de la bitàcola, com sabeu, no és un mestre de la ploma i prefereix uns moments del que va ser aquesta orgia gastronòmica.

Un bon dia a través del facebook vaig rebre via la Nuni i en Miquel una invitació a una trobada gastroblocaire juntament amb la Txell i en Kike. Ens proposaven que cadascú portés un plat i així va ser!

La cosa va començar malament, jo havia d’anar ferroviariament  a Mollet per trobar-me amb els vermells però la senyora Renfe va decidir anular uns quants trens i vaig haver de buscar una via alternativa per arribar allà (osease el meu pare :P).

La companyia i l’estona va ser immillorable, les hores van volar i entre una cosa i l’altra arribava a casa a les 11 del vespre.

El menú va ser: (per cert, per voler fer un menú sorpresa ens vam trobar amb dos plats plens de pasta, no ho vam fer aposta)

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api maridats amb un vi de DO Empordà, Claror  (made in la Txell i en Kike)

Lasanya de bolets amb beixamel trufada marida maridada amb un bon lambrusco rosat(made in la Nuni i en Miquel)

Pastís de xocolata amb préssec maridat amb un Muscat de l’Empordà (made in jo)

El pastís està fet a base de planxes i no amb un motlle directament ja que no tenia cap motlle adequat a la mida que volia (i així practicava fent planxes :P).

Per fer una planxa (de la mida d’un forn domèstic)

125gr de sucre, 125gr de farina fluixa, 212gr d’ou.

Preescalfem el forn a 180ºC. Utilitzarem la safata del forn per coure les planxes així que la cobrim amb paper sulfuritzat.

Barregem els ous amb el sucre i ho batem fins que dobli ben bé el seu volum (important fer bé aquest pas per que la massa estigui esponjada).

Un cop ho tinguem ben muntat afegim poc a poc la farina i amb una espàtula fent moviments envolvents ho homogeneïtzem tot. Posem la massa en una manega pastissera i omplim tota la safata de massa. Ho podem a coure al forn durant uns 5-7 minuts. Deixem refredar la planxa en una reixa per que no agafi massa humitat.

Jo per aquest pastís he utilitzat 4 planxes retallant els costats.

Per la trufa cuita o ganache

300gr de xocolata negra i 300gr de nata líquida

Per fer-la  fem bullir la nata líquida i escaldem la xocolata prèviament picada. Amb una espàtula barregem bé.  Deixem reposar 30 minuts a temperatura ambient.

Per acabar necessitarem

Un almívar (tant per tan d’aigua i sucre, quan el sucre es dissolgui apartem del foc i reservem), una melmelada (jo he utilitzat melmelada de préssec que m’havia portat un amic), una branqueta de canyella, una estrella d’anís i una rosa de xocolata.

Amb l’ajuda d’un pinzell mullem totes les planxes amb una mica d’almívar.

Posem la melmelada a sobre de cada planxa, excepte la de dalt de tot ;) i muntem el pastís. Jo en aquest punt el vaig congelar per poder igualar millor els costats amb un ganivet de serra.

Posem el pastís a sobre una reixa (la del forn per exemple), aboquem  la trufa i amb una paletina ho repartim bé per tota la superfície. Decorem i ja tenim el pastís apunt.

Aquest ha sigut el primer de molts altres reptes culinaris, oi? :)

Martí