Ja fa masses dies des de la últim apunt aquí. Massa. Potser feia dies que necessitava escriure i retrobar-vos. Potser.

Resulta que aquests darrers dos mesos he estat a casa de l’Ignasi i la Laia treballant a Ca l’Ignasi. No poso que és un restaurant perquè no se si ho és. És una família, un petit equip de bona gent que fan menjars. Allà, a l’hora de dinar baixa la iaia i els 3 petits a dinar, un dinar familiar amb una tieta, l’Anna (cuinera), que ja és una més de la família.

Una bona experiència, molt bona. Allà el més important és el producte, el bon producte i de prop de casa, em fascina.

Aquestes setmanes m’han fet ballar el cap. Hi ha una cosa dins de mi que em comença a fer dubtar de si vull estar els més de 40 anys de la meva vida professional cuinant. Ja ho veurem en uns anys, mai se sap.

Vaja que entre una cosa i una altra l’estiu ja ha passat, amb moltes idees, encarant noves setmanes i noves coses a fer. Llibres per llegir, amics per retrobar, llocs a visitar, fotografies a fer, etc.

I pel que fa les fotos, la primera del dinar d’avui. Una espatlla de xai al forn, l’últim dinar a casa de ma germana que torna a Granada a seguir estudiant. La segona, d’¡una excursió amb l’Ignasi a Roca Llarga.

Martí

-  Tres son els setges Napoleònics que va suportar estoicament la ciutat.

- Tres son els Germans Roca

- Tres son les estrelles que té el Celler de Can Roca (que digui el que vulgui la guia vermella)

Ahir vaig passar una de les millors estones de la meva curta vida compartint taula amb un molt bon amic a casa dels Germans Roca i dic a casa perquè vam estar com a casa, fantàstic!

Ara sols ens queda el record, les 4 hores de bons records que difícilment oblidarem i unes fotografies(no gaire fantàstiques) que, tot i això, m’agradaria compartir amb vosaltres:

La única nota amb regust amarg de la jornada va ser que al pagar amb targeta ens vam oblidar la  propina que es mereixien, els i farem arribar un correu electrònic demanant disculpes.

Podeu veure totes les fotografies al meu Flickr

Martí