Ja fa un mes de la últim apunt i la veritat que em sap greu! Però porto unes setmanes una mica de cul.
Vaja, però aquesta entrada paga la pena, és per una bona causa!

Resulta que fa uns dies varis blocaires (capitanejats pels grans Òscar i la genial Mar) varen tenir la brillant idea de compartir el dia 24 de novembre una recepta “contra la fam” en col·laboració al Gran Recapte d’aliments que organitza el Banc dels aliments de Barcelona. El Gran Recapte es farà arreu de Catalunya el 25 i 26 de novembre, espero que entre tots arribem a les 8 tones de menjar (quants macarrons seran?) :D

Els requisits d’aquesta recepta eren que fós barata, senzilla i a base d’algun dels productes que recapta el banc (Llegums, pasta, arròs, oli, llaunes, etc.).

Doncs som-hi!

Jo m’he decidit per un senzillissim Hummus a la meva manera. Que vol dir a la meva manera? Doncs que sempre el faig a ull i hi poso el que em ve de gust. Aquesta vegada, per exemple, no tenia tahina i l’he obviat :)

Ingredients
Cigrons en conserva
Aigua dels cigrons
Ceba tendra
Dent d’all
Oli d’oliva
Sal
Suc de llimona
Comí (opcional)
Tahina (opcional)
Pebre vermell picant (opcional)

Vaja, la cosa és senzilla. En un got de túrmix es posen els cigrons, un rajolí de l’aigua de la conserva, una mica de ceba tendra, all, sal i suc de llimona i es tritura. Una vegada estigui triturat, s’afegeix oli a fil emulsionant la pasta i ja ho tenim!

El més ideal és acompanyar-lo de pa de pita o en el seu defecte, torradetes o el que vulgueu! Jo acostumo a espolsar-lo amb pebre vermell picant.

I si amb la recepta encara us ha faltat alguna cosa, doncs resulta que ahir vaig penjar una entrada al meu altre bloc de fotografia, sobre l’objectiu del kit. Segur que a molts us pot ajudar :DDD

Martí

Fa unes setmanes estava decidit en fer varies compotes de poma amb diferents varietats. Vaig utilitzar la Golden, Starking Delicious, Royal Gala, Reineta i Granny Smith. Amb totes vaig seguir el mateix procediment, per 4 parts de poma una de sucre, el suc de mitja llimona I un rajolinet d’aigua. Ho vaig coure a foc molt baix durant una hora i seguidament vaig triturar-ho amb el braç triturador.

Els resultats foren ben divergents, la Starking Delicious i la Royal Gala eren massa dures i els hi costava desfer-se amb la qual cosa, aquestes varietats les podem reservar per saltejar-les, per fer pastissos o per consumir en cru. La Golden va donar uns resultats bons en textura tot i que van donar un gust que no era el meu gust ideal en una melmelada de poma. La Reineta i la Granny Smith varen ser genials! Una bona textura, un bon gust (la Granny Smith un puntet més àcida que la reineta) que les convertia en ideals per torrades o per acompanyar carns.
Encara no he fet melmelades de diferents varietats però estic 100% segur que la mescla de Granny i reineta serà sublim així que us deixo que experimenteu

Si algú vol aportar alguna coseta relacionada amb les pomes que m’ho comenti ;)

Martí

L’anís estrellat (Illicium verum) és una de les especies més boniques que podem trobar. És originaria del sud oest de Xina, per aquest motiu se la coneix, també, com anís xines o badiana Xina. No tenen res a veure amb la família de l’anís comú, però comparteixen el mateix principi, l’anetol, compost que proporciona el seu aroma i sabor característic.

L’anís estrellat es defineix per si sol, un sabor intens i aroma anisada i té forma d’estrella.
S’utilitza molt en la medicina com a remei casolà per varis problemes estomacals o còlics. El 90% de la producció d’anís es destina a la farmacèutica Roche per així elaborar un dels seus fàrmacs. Tot i això, aquesta espècie és escassa ja que nomes es recull entre els mesos de març i maig a quatre províncies xineses i a les zones càlides i humides d’Amèrica.

A la cuina, l’anís estrella és molt preuat per a varies elaboracions com ara sopes, salses, guisats i també rebosteria. A més, forma part de la mescla de cinc especies xineses, les que incorporen els cinc sabors de la cuina xines, el dolç, l’amarg, l’àcid, el salat i el unami. Aquesta mescla s’elabora amb càssia o canyella xinesa, clau d’olor, gingebre, llavors d’anís i anís estrellat en pols, tot i que també hi ha una mescla on el gingebre es substituït pel pebre de Sechuán.

L’anís estrellat, igual que la nou moscada i altres especies, s’han de consumir de manera moderada ja que, en dosis elevades d’anetol, poden provocar efectes tòxics.

Martí

Tenen forma de peces de puzzle i estan elaborats de 3 tipus de sucre, el “blanquilla” o refinat, el moreno i l’integral.

El preu d’aquest capritx és de 15€ i el podeu trobar a Clubcocina. Tot i el preu, teniu la garantia que el fabricant és el francès Can à Suc, especialista en sucres.

Font: Compradicción
Més informació a Can à Suc

Martí

El preu si que és més elevat que el Hayward. L’altre dia el vaig comprar a 6,25€ el quilo.

Martí

Hi han varies versions sobre l’origen dels calçots però la més estesa és la que se li atribueix a en Xat Benaiges, un camperol Vallenc que va viure a finals del segle XIX.

El procés de cultiu dels calçots consta de dues fases: La primera és l’obtenció del bulb que es fa a partir d’una llavor que es planta el novembre i desembre. Quan les cebetes han germinat, es trasplanten a terra. Es tornen a arrencar i se’ls hi talla la fulla verda, es planten un altre cop i es van calçant (a mida que va creixen, es va tapen amb substrat per tal de que quedi blanquejat.

Els calçots es couen al foc viu, a la brasa o si no és possible al forn. Normalment s’acompanya amb salvitxada, una espècie de romesco feta a partir d’ametlles torrades, tomàquet escalivat, nyores, all escalivat, oli, vinagre, sal i julivert.

Es consumeixen principalment a les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès tot i que es consumeixen a tota Catalunya.

Des del 1995, el “calçot de Valls” té IGP (indicació geogràfica protegida).

Més informació a: Alt Camp

Martí