En conserva o frescos, blancs o verds, salvatges o de cultiu, en truita o a la planxa. Els espàrrecs des de sempre m’han fascinat. Són delicats i cruixents, amb un gust característic i inigualable. Potser com m’agraden més és cuits a la planxa amb oli i sal i acompanyats de romesco però avui us comparteixo una recepta extremadament senzilla i fresqueta (i de temporada, clar!).

Combinarem espàrrecs blancs que em van portar de Tudela aquesta setmana, amb maduixots del Maresme ben dolços i que donaran molt de gust al plat i al final un toc de llima que, amb el seu gust particular i àcid donarà més frescor al plat.

En aquest cas, només he utilitzat les puntes dels espàrrecs però amb la base que no utilitzarem, el que he fet ha estat coure-la en aigua amb sal fins que fos tova i triturar-la amb part de la mateixa aigua per tenir una fantàstica crema.

Ingredients
4 maduixots del Maresme
10 o 12 espàrrecs ben macos i frescos
1 llima
Aigua
Sal

Elaboració
El primer pas és netejar i pelar els espàrrecs. Amb un pelador traurem una petita capa de l’espàrrec (excepte la punta, uns tres dits que no pelarem). Els netegem també amb aigua freda per treure tota la terra que puguin tenir i els eixuguem bé.

Tallem l’espàrrec per quedar-nos només amb la punta i en una graella (o en una paella) amb un raig d’oli d’oliva courem els espàrrecs a foc mitjà fins que soguin cuits però que conservin un puntet la textura cruixent.

A part, netegem les maduixes amb aigua freda, traiem les fulletes verdes i les piquem ben fines.

Ja només ens queda muntar el plat. En un plat fons posem dues cullerades de maduixa ben picada en el centre i pel voltant afegim els espàrrecs tebis amb un raig d’oli d’oliva cru i sal. Per acabar, amb un rallador fi, rallem una mica de llima per sobre que donarà un toc àcid al plat.

Com a tendència us informo que ahir dinant amb en Roger i amb els Olletes vam acabar de perfilar la que serà la moda 2011 pel que fa fotografia gastronòmica/blogueril. Ja estem farts del tovallonet mb els coberts creuats a sobre embolicadets amb un fil vermell. Dels blancs cremats i els colors pastelosos. El que es portarà aquesta temporada serà això!

- Plats desenfocats per inspirar més misteri.
- A més, al voltant del plat i amb mel de romaní o en el seu defecte crema de vinagre balsàmic (comprada, eh!) escriurem la paraula LOL (laughing out loud).

Està clar que en pocs mesos tothom seguirà la moda, ja podeu tremolar Guillamet, Rondón, Lawton que en un tres i no res ningú voldrà les vostres fotos :P

El que us proposo avui no és una recepta que per si sola puguem servir però si que ens pot servir per complementar, decorar, … us porto la xocolata plàstica (traducció literal que he fet de l’anglès Chocolate plastique) que és en essència una pasta modelable de xocolata amb textura semblant a la plastilina.

Fer la massa és fàcil i  solament necessitem en proporció 2/1 xocolata negra i glucosa*

El primer que fem es desfer la xocolata al microones o al bany Maria fins que es desfaci i estigui a uns 45ºC (vigileu que no pugi més d’aquesta temperatura, es pot cremar). Afegim poc a poc la glucosa i anem homogeneïtzant la pasta. Ho filmem bé i ho deixem refredar unes 6 hores a temperatura ambient. Un cop sigui freda, tallem el tros que volem treballar i ho escalfem al microones de 5 segons en 5 segons procurant que no ens deixi anar greix.

A partir d’aquí teniu via lliure i absoluta per crear, modelar, inventar, … jo us deixo amb un petit vídeo de com he fet les roses de xocolata:

*La glucosa és el sucre més abundant en els èssers vius i la que podem comprar s’extreu de la descomposició del midó del blat de moro. La podeu trobar a Solé i Graells (Barcelona), no és gens cara.

Si sabeu de més llocs on es pugui trobar comenteu-ho ;)

Martí