Ha estat complicat trobar data pel 3r repte culinari amb els pometes i els vermells. Aquesta vegada tocava fer un sopar i a casa meva així que copes, plats, estovalles, tovallons, … tot apunt (amb l’ajuda de la familia, també :P) per un sopar que prometia!

La Nuni, en Miquel i els nens van portar el primer plat, una crema de carbassa amb uns farcellets de llagostí que em sembla que ha estat una de les millors cremes de carbassa que he menjat en la meva vida! Molt suau, fina i el gust del llagostí amb la cansalada era explosiu, de debó! La van maridar amb un vi blanc, el Blanc de blancs de Viña Silvia DO. Penedès

El segon plat va ser cosa meva, em vaig atrevir amb una botifarra del home & hand made amb uns ceps. Senzill però entretingut de fer i preparar, més avall estan tots els detalls.

Les postres van ser Made in La Cuina Vermella. Ens van fer unes tarteletes de xocolata amb crema de mascarpone i cafè que va ser fabulós, i genial. La crema era dolceta i no amb aquell gust excessivament amarg del cafè que, combinat amb la crema de xocolata que hi havia a sota va ser la bomba. Ells van decidir-se per un curiosissim i dolç, el conegut Vi de gel Gewürztraminer d’ampolla estirada i simpàtica i de capacitat massa limitada.

Després, una bona dosis de tecnologia, que si iPad, iFone, iCabrito, … i una llarga xerrera acabant els vins que ens van acompanyar tot el sopar!

Pel que fa la recepta, no és una recepta complicada però si que demana tenir una màquina de picar carn a casa (o tenir-ne una a la feina com és el meu cas). Altres coses a tenir en compte. Els ingredients no han de ser exactes i si no us agrada el crec crec de la orella de porc la podeu obviar. Podeu afegir estómac o altres carns, etc.

Ingredients
Dos ronyons de porc, dues galtes de porc, una careta de porc, una orella de porc, uns 300gr de cansalada del coll, una botifarra crua, sal, budell per fer farcir i un bon cistell de ceps acabats de collir.

Elaboració
Si els ronyons no venen desagnats s’hauran de posar mitja horeta en llet i després rentar-los bé amb aigua.

Posem totes les carns (excepte la botifarra) en una cassola, la omplim d’aigua i hi posem un bon grapat de sal. La portem a bullir i ho courem fins que la cansalada sigui ben tova.

Ara el que hem de fer és escórrer bé la carn i deixar-la refredar.

Una vegada freda, la passem un parell de vegades per la màquina de picar carn i la barregem amb la carn de la botifarra. En aquest punt és important probar la pasta per veure si falta sal o algun altre condiment.

Ara sols ens queda netejar el budell fent passar aigua per dins i omplir-lo amb la mateixa màquina de picar carn (moltes tenen un embut especial) o si s’ha de fer poca quantitat, amb una màniga pastissera. La porcionem i la lliguem amb fil de bridar.

Ara ja tenim les botifarres però s’han de tornar a coure per tal de que la carn de la botifarra (la crua) es cogui. En una cassola amb aigua bullint suaument posem les botifarres uns 20 minuts. Les escorrem i reservem.

Per escalfar-les al moment ho podem fer en una paella amb unes gotes d’oli o al forn en una safata enllardada amb oli.

Per preparar els ceps, tallem la base del cep i pelem el peu amb un pelador amb molt de compte. Amb un filet d’aigua netegem el barret i els posisbles restes de terra de la part inferior del ceps. Una vegada nets, els tallem a troços irregulars i els saltem en una paella ben calenta amb dues gotes d’oli. Afegim la sal al final.

O una entrada que es podria haver anomenat Persones per les que val la pena viure.

Feia temps que volia fer un petit viatge, un viatge per anar a la meva, sense complicacions. La Esther, una jove promesa pastissera i en Luque, el seu novio, em van convidar al seu pis a Madrid. I dit i fet!

Madrid mola. Aquesta és la primera impresió quan passejes pel centre, quan fas unes tapes al Mercado de San Miguel amb MOLT bona companyia, et fas un bon berenar a alguna pastisseria que trobes per allà o vas en un “Cercanías” tot tornant a Alcorcón.

Un esmorzar a Pomme Sucré és pura màgia. Tenen uns milfulls que són dels millors que he probat. Especialment el de crema de vainilla, una crema fina i perfumada amb vainilla. El croissant també és bo però em va agradar més el d’Oriol Balaguer que també vam visitar a Madrid (no tinc fotos).

El centre de Madrid amb una Minolta X300

També el turisme per la ciutat ens va ocupar un bon grapat d’hores. Que si la Catedral de la Almudena, el teleférico, el Manzanares o la Gran Vía. Madrid té molts racons amagats i amb 4 dies va ser impossible veure’ls tots. Sens dubte hi hauré de tornar!

El llac de la Casa de Campo

La banda sonora d’aquest viatge ha estat sens dubte El Petit de Ca l’Eril. En aquesta cançó ens confirma que No val la pena viure a Barcelona per tenir un gat ;)

Martí

Molts ja sabreu que des de fa uns mesos estic escrivint a Directo al Paladar i aquesta nova feina m’absorbeix molt del meu temps lliure, i per això la activitat d’aquesta petita finestra ha baixat molt. Però com que no hi ha mal que per bé no vingui, aquesta aturada m’està servint per relaxar aquest projecte i per pensar com vull fer les coses.

Per la planxa

Per la mousse

Per començar farem planxa. En un bol blanquegem els ous i el sucre fins que doblin el seu volum i agafin un color blanquinós. Ara amb molta cura anem afegint la farina prèviament tamisada i amb una llengua ho barregem bé. Escampem aquesta massa sobre una placa de forn amb paper sulfuritzat amb un gruix de mig centímetre (jo ho faig amb una mànega pastissera). Ho coem uns 7-9 minuts al forn a uns 180-190ºC.

Per preparar la mousse posem en un cassó la llet, la nata, el sucre, la mel i ho portem a ebullició. En un bol ample posem els rovells d’ou i afegim poc a poc la barreja anterior calenta mentre anem remenant amb unes varetes. Per últim afegim a la crema la xocolata negra prèviament picada i homogeneïtzem el conjunt. Si fa falta es pot passar pel turmix.

Deixem refredar la crema fins a tenir-la a uns 25ºC quan ho barrejarem amb els 400gr de nata muntada. Ho reservem en una mànega pastissera.

Netegem les maduixes, els hi traiem el barret i les tallem per la meitat longitudinalment. Les reservem per muntar el postre.

Per muntar la mousse jo he utilitzat uns motlles individuals fets amb acetat d’uns 6cm de diàmetre. Podeu fer-ho també amb cèrcols d’acer, …

A la base del cèrcol posem un disc de planxa de pa de pessic. Amb una mànega omplim una quarta part del motlle amb mousse. Posem quatre meitats de maduixes als 4 costats i acabem d’omplir el motlle amb la mousse. Just després portem les mousses al congelador fins que agafin cos.

Segueixo submergint-me en els “Jamaican beats” i un dels últims grups que he descobert és Hepcat, una banda dels Estats Units que mantenen els sons més purs del ska i el Rocksteady, Country Time:

La recepta d’avui és un barreja de receptes que he ajuntat per fer aquest pastís improvisat que ha quedat bastant presentable i cofoi.

Una base de pa de pessic que tots coneixeu. També podeu utilitzar una coca de iogurt, el bescuit de llimona o el que preferiu vosaltres.

Farcit de melmelada casolana de maduixa (maduixes tallades amb la meitat del seu pes en sucre, unes gotes de suc de llimona i ho coem a foc mig).

Cobert d’una ganache de xocolata blanca.  Per fer la ganache farem bullir 200gr de nata líquida. En un bol apart haurem preparat 400 gr de xocolata blanca de cobertura tallada fina. Aboquem la nata bullint a la xocolata i amb una espàtula desfem la xocolata

Guarnit amb una rosa 2.1 de xocolata plàstica (podeu veure com es fan aquí).

Et voilà

Per acomapnayr aquest pastís que millor que una bona música per acabar aquest diumenge? Avui Mustafà català de’n Belda i el conjunt Badabadoc.

Martí

O com l’autor no podrà dedicar tant de temps al seu refugi