Fa un parell de setmanes que vaig comprar patates violeta per fer unes fotos i després es van quedar guardades sense cap destí fixat.

I ara fa uns dies vaig veure que #lareceptadel15 d’aquest mes anava de moniatos i rumiant rumiant he anat sumant. Patates violeta, moniato i per acabar-ho de lligar mig nap que tenia a la nevera.

El resultat és un saltejat ràpid, fàcil i ben sa que jo me l’he menjat tal qual però que pot servir d’acompanyant de peixos o el que us vingui de gust! (mmmmm! Amb un ou ferrat deu estar de vici).

Aprofito per comentar-vos que fa un parell de setmanes vaig començar una serie d’apunts al bloc de fotografia sobre fotografia gastronòmica que potser us interessaran :).

Ingredients
Cinc o sis patates violeta
Un moniato mitjà
Mig nap blanc
Sal
Oli d’oliva
Salsa de soja
Romaní

La idea és netejar i pelar el moniato i la patata (podeu no pelar-la) i tallar-la a daus d’un centímetre més o menys. Poseu a bullir aigua amb força sal i bulliu les dues verdures per separat, just que es clavi un ganivet fàcilment però que no quedin molt passades.

A part, peleu el nap i el talleu a juliana i en una paella ample amb un bon raig d’oli el saltegeu uns minuts. Jo aquí he afegit unes gotes de salsa de soja per donar gust i color al nap.

Una vegada tou i ros, afegiu la patata violeta i el moniato ben escorreguts i ho saltegeu a foc ben fort uns minuts. Afegiu al final unes fulles de romaní fresc i corregiu de sal.

Pel que fa a la música, un dels grans descobriments del mes de setembre van ser els Inspira. El CD d’Escapistes és senzillament sublim (produït, per cert, per Mr. Pau Vallvé) i us deixo amb un dels millors temes del treball.

Martí

En conserva o frescos, blancs o verds, salvatges o de cultiu, en truita o a la planxa. Els espàrrecs des de sempre m’han fascinat. Són delicats i cruixents, amb un gust característic i inigualable. Potser com m’agraden més és cuits a la planxa amb oli i sal i acompanyats de romesco però avui us comparteixo una recepta extremadament senzilla i fresqueta (i de temporada, clar!).

Combinarem espàrrecs blancs que em van portar de Tudela aquesta setmana, amb maduixots del Maresme ben dolços i que donaran molt de gust al plat i al final un toc de llima que, amb el seu gust particular i àcid donarà més frescor al plat.

En aquest cas, només he utilitzat les puntes dels espàrrecs però amb la base que no utilitzarem, el que he fet ha estat coure-la en aigua amb sal fins que fos tova i triturar-la amb part de la mateixa aigua per tenir una fantàstica crema.

Ingredients
4 maduixots del Maresme
10 o 12 espàrrecs ben macos i frescos
1 llima
Aigua
Sal

Elaboració
El primer pas és netejar i pelar els espàrrecs. Amb un pelador traurem una petita capa de l’espàrrec (excepte la punta, uns tres dits que no pelarem). Els netegem també amb aigua freda per treure tota la terra que puguin tenir i els eixuguem bé.

Tallem l’espàrrec per quedar-nos només amb la punta i en una graella (o en una paella) amb un raig d’oli d’oliva courem els espàrrecs a foc mitjà fins que soguin cuits però que conservin un puntet la textura cruixent.

A part, netegem les maduixes amb aigua freda, traiem les fulletes verdes i les piquem ben fines.

Ja només ens queda muntar el plat. En un plat fons posem dues cullerades de maduixa ben picada en el centre i pel voltant afegim els espàrrecs tebis amb un raig d’oli d’oliva cru i sal. Per acabar, amb un rallador fi, rallem una mica de llima per sobre que donarà un toc àcid al plat.

Com a tendència us informo que ahir dinant amb en Roger i amb els Olletes vam acabar de perfilar la que serà la moda 2011 pel que fa fotografia gastronòmica/blogueril. Ja estem farts del tovallonet mb els coberts creuats a sobre embolicadets amb un fil vermell. Dels blancs cremats i els colors pastelosos. El que es portarà aquesta temporada serà això!

- Plats desenfocats per inspirar més misteri.
- A més, al voltant del plat i amb mel de romaní o en el seu defecte crema de vinagre balsàmic (comprada, eh!) escriurem la paraula LOL (laughing out loud).

Està clar que en pocs mesos tothom seguirà la moda, ja podeu tremolar Guillamet, Rondón, Lawton que en un tres i no res ningú voldrà les vostres fotos :P

O un beuratge reconfortant per aquests dies grisos

A través del FB d’una de les grans figures pastisseres actuals, en Rubén Alvarez, l’autor d’aquest petit racó es va assabentar que la pastisseria Selvi de València ha tret una linia de productes pastissers d’origen ecològic.
La primera reacció és bona. Algú es preocupa per saber quina mantega o quins ous utilitza.
Passats uns segons, el que us escriu va començar a rumiar en que pot ser una bona idea però li preocupen varies coses. Ell ja provat uns quants aliments d’origen ecològic mal fets, elaborats i dolents, dense cap tipus de gust ni res semblant.

Li agrada la idea si, aquesta està duta a terme amb productes de primera qualitat, si no no li serveix. El segell d’ecològic moltes vegades ens tapa totes les altres caracteristiques del producte que comprem o agafem, diu.

Per altra banda, aquesta pastisseria també ha apostat pels productes de proximitat, un tema que poc a poc va agafant més volada per part de consumidors i professionals. Si que és veritat que, per exemple el cacau (com molt bé m’ha dit en Rubén) aquí no es cultiva perquè no és un clima tropical. Ningú s’hauria de plantejar plantejar la idea de muntar hivernacles per plantar-hi cacau, ni molt menys! Però si que el que us parla s planteja la idea de comprar la llet al ramader que a menys de 15km de casa elabora una llet fresca que dona mil patades a qualsevol brick existent o també es planteja comprar aquells tomàquets del veí, que, potser no són els més rodons i brillants del mercat però són els més gustosos i els que suquen millor el pa.

Com tot, entenc que no s’ha de ser extremista i si per trobar un producte de bona qualitat, aquest ha de venir d’Estocolm, Sidney, Pekin o del poble més petit d’Arizona doncs endavant!

Com deia el savi de Dinamita, Reflexione-m’hi si us plau, reflexione-m’hi!

Dit això, a qui no li ve de gust un batut calent amb aquests dies de pluja i fred? L’autor d’aquesta finestra aquest matí s’ha embarcat a la aventura d’elaborar una recepta de final esperat. A les 11 tocades ha sortit de casa a comprar llet fresca, de Cardedeu, unes mandarines (ara que estem en temporada, aprofiteu) i una mica de xocolata amb llet.

Ingredients
1000g de llet fresca
250g de xocolata amb llet 40%
Dues estrelles d’anís
Mitja branqueta de canyella
La pell de dues mandarines ratllada

La elaboració és ben senzilla. En un cassó s’hi posa la llet, les estrelles d’anís, la canyella i la pell de mandarina i es porta a ebullició. S’apaga el foc i es deixa infusionar uns minuts.
Es cola la llet i s’escalda la xocolata prèviament torcejada dins d’un bol. Amb una espàtula es barreja el conjunt fins que es desfaci (podeu passar el túrmix per acabar d’emulsionar la barreja), s’envasa en ampolles i es refreda ràpidament a la nevera.

Aquests dies podeu prendre el beuratge calent però també ho podeu prendre ben fresquet amb un gelat, com vulgueu!

La recepat és del gran Ramón Morató, del seu llibre Chocolate (Ed.Vilbo) un imprecindible per tots els pastissers.

–
Coneixeu l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien? L’autor no entén com encara no havien aparegut per aquí. Cançó francesa a la catalana regada amb bons vins del Penedès. Genials!

Fer orxata és una de els coses més fàcils de fer i que ho has de fer fatal perquè no surti bona. El més complicat, segons on visquis, és trobar una bona xufa. Jo al poble no en trobo així que aprofitant els proveïdors del restaurant puc comprar la xufa a ells directament. Quanta? Doncs 5 quilos vaig comprar aquesta vegada i si tots els càlculs són correctes en podré fer uns 20 litres de gustosa i fresqueta orxata!

De moment, i per començar a gaudir-ne, ahir vaig posar en remull el primer quilo de xufes i les vaig rentar bé en varies aigües per treure’n la terra que els hi pugués quedar.

Aquest matí, després d’escoltar a l’Starbase al Món a Rac1 m’he posat manos a la obra.

Amb 250 grams de xufes podem fer un litre d’orxata i simplement hem de posar en un bol les xufes, juntament amb 100 grams de sucre (o els que vulgueu) i una mica del litre d’aigua que utilitzarem. Agafem el túrmix i sense por triturem bé les xufes. Afegim la resta de l’aigua i acabem de triturar.

Jo el que faig ara és colar la orxata amb un colador de malla fi per treure els trossets de xufa més grans i després, amb l’ajuda d’un drap de fil ben net la torno a colar per acabar de treure tots els sòlids del líquid.

Ja tenim la orxata així que sols ens queda posar-la en una ampolla i a la nevera perquès estigui ben fresca! Per acompanyar-la doncs un bon croissant o els trdicionals fartons, o un brioix, ensaïmades, … el que vulgueu!

Són els reis de la rumba, de l’acordió i les congues i sonen molt bé! Una de les perles de l’últim cedé de La Troba Kung-fú :)

Martí

Espero que estigueu gaudint d’aquesta entrada a l’estiu!

Martí