El calçot és una ceba calçada.
Té l’origen al poble de Valls (Alt Camp).
Hi han varies versions sobre l’origen dels calçots però la més estesa és la que se li atribueix a en Xat Benaiges, un camperol Vallenc que va viure a finals del segle XIX.
El procés de cultiu dels calçots consta de dues fases: La primera és l’obtenció del bulb que es fa a partir d’una llavor que es planta el novembre i desembre. Quan les cebetes han germinat, es trasplanten a terra. Es tornen a arrencar i se’ls hi talla la fulla verda, es planten un altre cop i es van calçant (a mida que va creixen, es va tapen amb substrat per tal de que quedi blanquejat.
Els calçots es couen al foc viu, a la brasa o si no és possible al forn. Normalment s’acompanya amb salvitxada, una espècie de romesco feta a partir d’ametlles torrades, tomàquet escalivat, nyores, all escalivat, oli, vinagre, sal i julivert.
Es consumeixen principalment a les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès tot i que es consumeixen a tota Catalunya.
Des del 1995, el “calçot de Valls” té IGP (indicació geogràfica protegida).
Més informació a: Alt Camp
Martí
