Fa un parell de dies, ullejant el llibre Asfalto culinario: El laboratorio Arzak, vaig topar amb una idea que em va encantar, una juliana de porros embolicada amb dues fulles de pasta brick i acompanyat amb una nata agre. Jo vaig agafar la idea, vaig suprimir la nata i vaig canviar la pasta brick per la massa que venen per a fer crestes.
El resultat d’aquesta prova va ser unes galetes cruixents amb un lleuger gust a porro torrat, delicioses!
Són ben senzilles de fer, necessitem:
- Lamines de massa per a restes (o pasta brick)
- Porro
- Rovell d’ou (per pintar la part interior de la galeta
- Sèsam, llavors de rosella, sal, … (opcional)
Ho fem així:
Netegem i tallem el porro a juliana molt prima. Un cop fet això, reservem el porro en un plat i agafem les lamines de massa, enfarinem la superfície de treball i el corró, estirem una mica la pasta (aquí podem afegir llavors i demès i ho tallem amb la forma que preferim (jo vaig fer rectangles no massa perfectes). Pintem la cara superior de la pasta, posem la juliana de porro fent una espècie de reixa, cobrim amb l’altre rectangle i pressionem per ajuntar les dues masses. Ara ho posem en una safata de forn amb el forn preescalfat a uns 200ºC. Els hi donem la volta per daurar les dues cares per igual, traiem del forn, deixem refredar i ja tenim un aperitiu fàcil, senzill i realment bo!
Per cert, deixo aquí els enllaços a les ponències dels germans Roca i d’en Ferran Adrià en el Fòrum Gastronòmic de Girona:
Ferran Adrià
primera part segona part
Germans Roca
primera part segona part
Martí
Ep! La foto ja prometia, però la descripció i la recepta són millors!
Ostres, aquesta me la copio. A més, qui diu porro diu qualsevol altra verdura. Fins i tot algun altre ingredient…
Salut!
què boooooooo!!! :D~~~ demà mateix ho intento fer!!!! però uiii, al forn del nostre pis d’estudiants sempre ens dóna algun ensurt! M’agrada molt el teu bloc, que l’he descobert gràcies al netreporter! Molta sort!!!! :D
Ets lo millor del món amic Martí! Ets l’alegria dels teus amics blocaires! Cada dia em sorprens més! i la foto una passada! Visca el Martí i la mare que el va parir!!!
Ha de quedar un aperitiu deliciós, cruixent i amb un gustet a porro molt bo. De categoria!
La foto amb l’espiral que aguanta els paquets queda molt xula ;)
Ei Martí, quina llaminadura més bona, m’ encanta el porro, i amb aquesta massa tan cruixent, mmhhh de vici!
Un petó!
Beth
Jo que he tingut el plaer de provar-lo, us puc assegurar que val molt la pena!
Quin crack!
Salut!
Quina foto més graciosa Martí, i aquesta abraçada és genial, el porro amb aquesta pasta que fa crec-crec mmm…
Una abraçada!
Martí!! Un artista!! Una foto genial i una recepta, encara més genial!! ;)
Petons!
Impresionante tu ttrabajo!
Estoy disfrutando muchisimo con tus post
Un abrazo desde la Mancha
Gracies a tots pels vostres encantadissims comentaris. No sabeu el que m’alegra veure noves cares pel bloc, de debò gracies ;)
Una abraçada ben forta!
Hola Martí! Moltes gràcies per la teva visita al meu blog!! Quina passada aquest aperitiu…quina bona idea!!!M’encanta fer aperitius…així que me l’apunto!
Petunets,
Eva.
joer com et curres aquest bloc!! s’ha de dir que el tens molt bé i que t’agrada el que fas. a veura si algun dia ens cuines alguna cosa ja que aquests plats tenen una pinta molt bona.
sort!!